DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MAGISTRAL adj.: cast. magistral.
|| 1. Propi del mestre; fet de mestre. Pus aptament se puxen informar... per informació magistral, Eximenis II Reg., c. 11. En cadira magistral és un hom havent en la man dreta un libre obert, Scachs 77. Cops de cinzell vigorosos y magistrals, Aguiló Fochs foll. 175. Prendre un aire magistral: prendre una actitud afectada d'autoritat de mestre.
|| 2. (Medicament) que ha sofert una preparació més o menys complicada; es diu en oposició a oficinal.
|| 3. Que juga el paper principal en el traçat del pla d'una fortificació, etc. Línia magistral (Fabra Dicc. Gen.).
|| 4. Canongia magistral: una de les quatre canongies d'ofici en les esglésies catedrals, que té principalment el càrrec de predicar i d'explicar el dogma. Canonge magistral, o simplement Magistral: canonge que ocupa el dit càrrec o canongia.
    Fon.: məʒistɾáɫ (Barc., Palma); maʧistɾáɫ (Val.).
    Etim.: pres del llatí magĭstrāle, mat. sign. || 1.