MAGNE, MAGNA adj. Notablement gran; cast. magno La magna vall s'espandeix en sa reduïda extensió, Massó Croq. 110. Fon.: máŋnə (Barc., Mall.); máŋne (Val.). Etim.: pres del llatí magnu, ‘gran’.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.