DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATMAGOLAR v. tr.
Masegar, comprimir violentament; cast. magullar. Ell ha magolat de colps al amo de la casa, Lacavalleria Gazoph. Un donzell | magolant sa barretina | sospira molt tristament, Collell Flor. 854. Y'ls vents arremolinats magolan y fan caure com fulles nostres dies, Genís Julita 48.
Fon.: məɣulá (Plana de Vic).
Etim.: incerta. Segurament la mateixa del castellà magullar, potser relacionable amb el català macar, macadura, etc.