DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MAJORDOM m.
|| 1. Criat principal, encarregat de portar l'administració d'una casa o alqueria o de les distintes propietats d'un senyor; cast. mayordomo. Aquells deu cauallers hauien un majordom qui'ls compraua e'ls adobaua de menjar, Llull Felix, pt. viii, c. 30. Majordom de rey és axí com mirayl a la vista, Jahuda Dits, c. 3. Majordom sens compte: el majordom que té tanta confiança del seu senyor, que no està obligat a retre-li comptes de la seva administració.
|| 2. Funcionari encarregat de portar l'administració d'una comunitat o empresa; cast. mayordomo. Puixa encara aprés en altres anys esser elet en majordom, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 216).a) En els vaixells, el tripulant encarregat de les provisions. En els de vela sol anomenar-se majordom el noi de cambra, que és el criat dels oficials (Barc.).—b) Majoral o prohom d'una confraria (Tortosa). Un dels diumenges abans, los majordoms i comissionats... se reuneixen, Moreira Folkl. 267.
Majordom: llin. existent a Barc., Tortosa, Benicarló, Cast., Torreblanca, etc.
    Fon.: məʒuɾðɔ́m (or., men., eiv.); maʤoɾðɔ́m (occ., Cast., Al.); maʧoɾðɔ̞́m (Val.); məʒoɾðɔ̞́m (mall.).
    Var. form. ant.: majordome (Lull, Amic e Amat, m. 102).
    Var. ort. ant.: maiordom, mayordom, majordhom. En la forma de plural, que normalment és majordoms, s'usaven antigament les variants majordomes, majordòmens i majosdòmens, degudes a la confusió vulgar de la terminació -om amb el substantiu hom (=home). Los mayordòmens nostres, Ordin. Palat. 9; Majordòmens nostres, Pere IV, Cròn. 264; On seran los altres majordomes, Ordin. Palat. 14; Dits dos majorsdòmens de la dita confraria, doc. a. 1400, Col. Bof. xli, 131; Los dotze mots | dictat per tots | los majosdòmens | apòstols pròmens, Spill 14801.
    Etim.: del llatí maior domus, ‘major de la casa’.