DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MAJORIA f.: cast. mayoría.
|| 1. Qualitat de major; superioritat. A vós, Sènyer Deus, qui beneyts aquells qui us volets, conegam majoria e honrament e noblea, Llull Cont. 20, 10. Vol aminvar so que ha mayoria sobre ell, Llull Doctr. Puer., 64. Aquest qui per ma fe entre tots los bons obté maioria e principat, Curial, ii, 77. Majoria d'edat: condició de major d'edat; aptitud legal per a obrar sense tutela. a) Oficina o despatx del cap administratiu superior o major d'un regiment, d'un departament marítim.
|| 2. Els més; el més gran de dos o més nombres que es consideren formant part d'un tot. A sa majoria de ses viles sa processó roda just per dins l'església, Alcover Cont. 83. En oure vint pessetes, la majoria dels concurrents es collgirà vers l'entrada, Pons Com an., 43. Especialment: a) Major nombre de vots en una corporació o assemblea. Fonch determinat per majoria de vots obtingués el puesto de advocat, Entrev. Eyv. 91. Majoria absoluta: nombre de vots conformes que excedeix la meitat del total dels vots emesos.—b) Conjunt dels votants vencedors; fracció d'una assemblea la política de la qual reuneix habitualment el major nombre de vots.
    Fon.: məʒuɾíə (or., men., eiv.); maʤoɾíɛ, maʤoɾía (occ., Cast., Al.); maʧoɾía (Val.); məʒoɾíə (mall.).
    Etim.: derivat de major.