DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MAL m.
|| 1. Carència o negació del bé; allò que és contrari a la bondat, especialment a la llei moral; cast. mal. Tot aicò, sie bé, sie mal, fo feit per R. de moncor, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 17). Si Déus no era, seria lo món per occasió de mal, Llull Felix, pt. i, c. 2. En axí que lo mal, aytant com pusca, faça tornar en bé, Muntaner Cròn., pròl. Sciència de bé e de mal, Serra Gèn. 7. Aquell temps hauia molt de mal en la terra, Tomic Hist. 6. O força del mal pregona, Alcover Poem. Bíbl. 17. El mal major: el dimoni (Blancafort).
|| 2. Allò que és defectuós i contrari a la perfecció; cast. mal. Plena de molts pecats e mals, Scachs 9. Vehent-me de tants mals fornit, Vent. Pel. 38. Denunciam lo mal novell de mon fillet bell, Cobles Passió.
|| 3. Dany material o moral; allò que n'és la causa. Fer mal: causar dany. Voler mal a algú: desitjar-li dany. Veure mal (en alguna cosa): veure-hi perjudici, dany o mala intenció. Posar mal: procurar dany, especialment d'orde moral. Anar de mal a pitjor: empitjorar. Tornar mal per bé: causar dany a qui ens ha causat un bé. No ret mal per mal, Hom. Org. 2. Ua-te primerament acordar ab ton proxme a cui mal auràs fait, Hom. Org. 5. No faççen mal a uós ni a uostra terra, Capit. Llorens 1211. Nós sabíem conseyl que el no prengués aquel mal ni aquella onta, Jaume I, Cròn. 20. No feyen ne deyen sinó tots mals e supèrbies, Muntaner Cròn., c. 43. Per ço que mal no's pogués seguir contra los dits juheus, doc. a. 1391 (Ardits, i, 16). Vehent lo mal que estava aparellat y no podia molt tardar, Metge Somni ii. Especialment: a) Impost, gravamen. Li donam la meytat de tots nostros béns e dels mals axí aguts com per aver aprés opte de nosaltres, doc. a. 1497 (arx. de Montblanc). Per pagar mals y deutes que tenien en la vila, doc. a. 1597 (arx. parr. de Pont d'Armentera). Mals de rei: tribut, contribució al Comú (Plana de Vic).
|| 3. Dolor, sofriment físic; malaltia; cast. mal, daño. Fer mal: causar dolor físic (cast. hacer daño); deixar-se sentir dolor (cast. doler). «He caigut i m'he fet mal» (=cast. me he hecho daño). «La cama em fa mal» (=cast. me duele). Mal encomanadís o aplegadís: malaltia contagiosa. Mal vell: malaltia inveterada. Si has dolor o alcun mal en una mà, Llull Cavall. 15. Lo malalt coneix mils lo seu mal, Genebreda Cons. 25. Oli d'alegria qui cura tot mal, Colom Juven. 22. Prendre mal: fer-se mal, especialment per cop o caiguda. Mal blanc: diftèria. Mal blau: malaltia dels porcs que es manifesta per uns morats que els surten darrera les orelles i els ataca el fetge (Griera Tr.). Mal de barres: mal de dent o de queixal. Mal de cap: neuràlgia del cap (cast. dolor de cabeza); fig., preocupació greu (cast. quebradero de cabeza). Lo mal de cap del cauall se guareix frequentant sovint de donar-li segó ab àpit, Agustí Secr. 180. Roda d'ací, roda d'allà, no sab on donar el primer cop de destral; estant en aquests mals de cap..., Verdaguer Rond. 76. Mal de cella: migranya (Mall.). Mal de coll: angina. El noi li havia arreplegat la marfuga, aquella passa de mal de coll que assotava el comarc, Bertrana Herois 128. Mal de coll: malaltia de l'arròs, consistent en una necrosi dels teixits del coll de l'espiga, causada per un bolet microscòpic (Horta de Val.). Mal de cor: dolor a l'epigastri, o sensació de gran defalliment produïda per la debilitat o la fam. Del dejunar la nit hi'l dia | ve lo bascar, | lo mal de cor hi'l sospirar, Somni J. Joan 2869. Caure de mal de cor: desmaiar-se, sia per debilitat gàstrica, sia per fluixedat cardíaca. Caich en mal de cor, Penya Poes. 115. Mal de costat: pleuresia o pulmonia, en el llenguatge vulgar. Engendra tos a les vegades pleuresia, ço és mal de costat, Albert G., Ques. Mal de corrons o de renyons: afecció renal. Mal de dent: corcament de la polpa de la dent. Mal de diable: endimoniament. Semblant aquell qui ha mal de diable, | e quant lo pren, Déu no coneix ne honrra, Ausiàs March, cxvii. Mal de fel: meteorisme de les cabres i ovelles. Mal de grogor: fel sobreixit (Vinaròs, ap. Griera Tr.). Mal de gola: angina. Mal d'illada: nuament de budells o còlic miserere. Mal de mamella: irritació dels pits d'una dona per excés de llet acumulada (val.). Mal de mare: histerisme. Tres mals són de dones qui no són plants: infantar, dolor de mameles e mal de mara, Libre de tres, n.o 101. Mal de masclí o de mascle: còlic espasmòdic, mal de ventre molt fort que s'estén fins als òrgans genitals masculins. Mal de melsa: inflamació de la melsa. Mal de morros: inflamació dels llavis (mall., men.). Mal d'orella: otitis. Mal de pedra: concreció de sals en forma de granets o pedretes en el renyó, en la bufeta, etc.; cast. litiasis. Aqueix falcó me par que aja mal de pedra, Paris e Viana 25. Mal de la perdiu: carboncle localitzat en el tòrax dels bous (Bagà). Mal de pota (or., occ.) o mal de potó (mall.): glossopeda. Mal de queixal: dolor localitzat en els queixals o en llurs genives. Mal de ràbia: hidrofòbia. Mal de renyons: nefritis. Y a mal de renyons faixau-vos la cama, Proc. olives 263. Mal de sant Joan: apoplexia. S'embriague per lo vi fort, e vénen-ne tants de mals, mal de caure, mal de sent Johan, Sermons SVF, i, 271. Mal de sant Llàtzer: lepra. Mal de sant Pau o Mal de caure: epilèpsia. Vehem en los infants engendrar-se mal de caure, Albert G., Ques. 13. Mal de la sogra: doloret especial que sentim donant un cop a l'os de la musica (Gandia). Mal d'ulls: inflamació de la mucosa de l'ull; fig., molèstia causada per la presència insistent d'una persona o cosa. Tant de mal d'uis li arribaren a fer, que un dia... acabà sa paciència, Rond. Eiv. 55. Mal de ventre: dolor gàstric o intestinal; fig., curiositat excessiva, ganes grans de saber o resoldre una cosa (mall., men.). Mal dolent, o Mal lleig, o Mal menjador, o Mal mal: noms eufèmics amb què vulgarment es designa el càncer; la gent inculta creu que anomenant aquesta malaltia pel seu nom propi, s'adquireix el mal, i per això la designa amb diferents noms adjectivats. Mal gàl·lic o Mal francès o Mal napolità o Mal de dones: sífilis. Si tal malaltia prové de mal gàllich, doc. a. 1780 (Rev. Men. xix, 84).Mal negre: glossopeda (Ripoll, Rupit). Mal roig o Mal vermell: malaltia que ataca els porcs en l'estiu, manifestant-se per clapes moradenques i vermelloses a la pell i per molta febre. Mal deixat: ròssec o deixalles d'una malaltia. Mal donat: malaltia produïda, segons creença vulgar, per maleficis o per mitjans misteriosos. Mal de vellor o de vellura: decrepitud, decadència general del cos sense que pateixi una malaltia determinada, sinó el desgast natural produït per l'edat excessiva. Mal d'amor o Mal d'enamorament: consumpció lenta causada per l'amor insatisfeta o excessiva. Dieu-li, vèrgens, que em moro | de mal d'enamorament, Verdaguer Idilis. Mal d'armilla: iròn., carència o gran escassesa de diners (or., occ.).
|| 4. Nafra, contusió o altra manifestació d'un malaltia o accident corporal; cast. mal, pupa (infantil). E pose-u sobre lo mal e serà gorit, Flos medic. 49 vo.
|| 5. Mal d'ulls: nom de les plantes Euphorbia helioscopia, Euphorbia lathyris i Ficaria grandiflora, el suc de les quals irrita les parpelles (pir-or., or.).
    Loc.—a) Dur es mal fort en una cosa: dur-hi gran idea, una afició excessiva (mall.). «En Jaume du es mal fort en so pescar».—b) No et farà mal!: es diu al qui insinua la possibilitat de succeir una cosa que li agradaria, i se li vol indicar que no succeirà, que no tindrà aquell gust.—c) Bell mal se'n fa!: es diu per indicar que no és estrany que algú obtingui alguna cosa, tenint tots els mitjans i recursos per a obtenir-la.—d) Ni per mal de morir: de cap manera, per molt que s'hi posi voluntat (Empordà). «Ni per mal de morir ho sé trobar!» (Llofriu).—e) Tenir mal de ventre d'algú o d'alguna cosa: tenir-ne molta ràbia, sentir-se'n molt ofès, o estar-hi molt preocupat.—f) Espassar-se el mal de ventre: esbravar-se la ràbia (Mall.).—g) Donar tant de gust com un mal de ventre: esser molt desagradable. Li donava tant de gust com un mal de ventre, Querol Her. cab. 63.—h) Tirar es mal a sa paret: guarir-se completament (mall.).—i) Tocar algú a la cama del mal: ferir-lo en el punt flac, dir-li allò que més greu li sap.—j) De tots mals tenim novena: es diu per manifestar que de per tots cantons surten desgràcies o dificultats.—l) D'aquest mal ens haguéssim de plànyer!: es diu per expressar el desig que ens succeeixi allò de què es parla.—m) No fer mal a un mosquit, o no fer mal ni al pa: esser molt bo o inofensiu.—n) Fer més mal que les orugues, o que una pedregada, o que la justícia: fer molt de mal, esser molt perjudicial.—o) No donar cap mal de cap: no preocupar gens.
    Refr.—a) «Mal d'altri, rialles són» (mall., men.); «El mal dels altres fa de bon passar» (or., occ.).—b) «El mal va a on més n'hi ha» (val.); «A on va el mal? A on n'hi ha més»: significa que les desgràcies i els mals solen acumular-se damunt les mateixes persones.—c) «Mal sobre mal, i pedra per capçal»: té el mateix sentit de l'anterior.—d) «Qui mal cerca, prest el troba»; «Qui mal cerca i mal troba, Déu l'hi endreça»; «Qui busca el mal, que no el plori»; «Qui mal fa, no el s'allunya»; «Qui vol mal, no el s'allunya».—e) «Qui mal té i mal se dóna, són dos mals»; «Qui té un mal i s'hi dóna, en té dos»; «Qui té mal i se'n dol, té dos mals junts»; «Qui té mal i se'n dóna, són dos mals en sa persona»: significa que si a més dels mals que ens sobrevenen, ens preocupam massa per aquests mals, nosaltres mateixos ens els augmentam.—f) «El mal ve a quintars i se'n va a unces»; «El mal ve a bótes i se'n va a gotes»; «El mal ve volant i se'n va a peu coix»; «Es bé redola i es mal vola» (Mall.): signifiquen que el mal sobrevé sobtadament o molt de pressa i s'extingeix difícilment i a poc a poc.—g) «De fer bé, mal ne ve» (pir-or.); «De fer bé, mal te'n pervé» (or.): vol dir que molt sovint el qui vol afavorir els altres i fer obres de caritat és pagat amb ingratituds.—h) «De mal no en surt sinó mal».—i) «D'un gran mal en surt un gran bé»; «No hi ha mal que per bé no vingui»; «No hi ha mal per a un que no sia bé per a altres».—j) «No hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir».—l) «Tants de mals, tants de remeis»; «En tots mals, Déu ajuda»; «En gran mal, Déu ajuda»; «Déu dóna el mal i el remei cabal».—m) «El mal és mes del que diuen»; «En la terra que no és bona, molt més mal hi ha del que sona».—n) «A mal i a bé, tothom hi afig» (Proc. olives 587).—o) «Aqueix mal, per a qui em vol mal»: es diu en to de maledicció, volent que recaigui damunt els nostres enemics allò que s'ha anomenat com a mal.—p) «Cadascú es dol del seu mal»; «Tothom té mals, i cadascú se tem dels seus».—q) «Un mal no ve tot sol»; «Ben vinguis, mal, si véns sol».—r) «Hi ha mals que no volen crits»: significa que de certes desgràcies convé més no parlar-ne que publicar-les.—s) «L'home mor del mal de què ha por»: vol dir que sovint caiem en aquella desgràcia que més procuràvem evitar.—t) «Amb el seu mal vol conèixer el dels altres»; «Ningú pensa mal sinó el qui en fa»; «Qui mal fa, mal pensa»; «Ningú coneix el mal sinó qui és per a fer-lo»: significa que els qui obren malament solen esser malpensats i creure que els altres també fan mal.—u) «Qui mal no fa, mal no pensa»: vol dir que el qui obra innocentment sol creure que els altres també hi obren o no sol sospitar que altri li pugui fer mal.—v) «De mal, no n'hi ha cap de bo»: es diu responent a algú que vol llevar importància a un mal. També es diu: «El mal ja té mal nom». Ampliant aquest concepte humorísticament, es sol dir: «Tots els mals són dolents, fora la malvasia»; o bé: «De mals, sols hi ha bons la malvasia, el malindro i el malocotó» (Manresa, Barc.).—x) «De dos mals, el més petit»: vol dir que si no podem defugir d'una cosa dolenta, sempre convé agafar-nos amb la que ho sigui menys.—y) «Al mal, fes-li bona cara»: vol dir que davant les adversitats cal conservar la presència d'ànim i l'humor. En el mateix sentit es diu: «Qui canta, els seus mals espanta».—z) «Més aviat se sap el mal que el bé».—aa) «El mal sempre va en augment».—bb) «El poc mal espanta, i el molt amansa»: significa que a vegades ens acovardim més davant els contratemps petits que davant els majors, perquè aquests fan reaccionar l'esperit més vigorosament.—cc) «Mal de molts, conhort de boigs» (o «de bèsties», o «de tabolls», o «de pocs»): es diu quan algú pretén aconhortar-se dels seus mals dient que molts els pateixen.—dd) «Passant el mal, esperam el bé»; «Esperant el bé, passam el mal»: signifiquen que els mals es resisteixen amb l'esperança d'arribar al benestar.—ee) «Qui no té mal, no té gemec»: es diu al·ludint als qui troben que la vida és delitosa (men.).—ff) «El bé, buscar-lo; i el mal, esperar-lo»: vol dir que cal procurar el bé i estar previnguts per al mal que ens ve sense cercar-lo.—gg) «Mal conegut, mig curat».—hh) «Qui té mal, busca remei»; «Qui té mal, el té venal»; «Qui té mal, el treu a venal»: es diu per justificar els esforços que algú fa per guarir-se.—ii) «A mal que no té remei, lo millor és tenir-hi seny» (Men.).—jj) «El mal de les persones, no el senten les bèsties»: es diu quan algú es mostra insensible davant el mal d'altri.—ll) «Mal vull al mal com ve en temps de bé» (Tirant, c. 111).—mm) «El mal, per a tots és mal».—nn) «Quan el mal està en Almansa, a tots alcança»: vol dir que quan un mal afecta algú o alguna cosa de manera fonamental, estén els seus efectes pertot (Val.). Al·ludeix a la batalla d'Almansa, que fou d'efectes mortals per als furs de València.—oo) «El qui ha fet el mal, que el pagui».—pp) «Uns fan el mal, i altres ho paguen»; «El mal de les rates, el fan uns i ho paguen altres»: es refereix als casos en què els justos paguen les culpes dels pecadors.—qq) «Jo que callo i no dic res, tinc més mal que tots els tres»: es diu al·ludint als qui es queixen molt amb poc motiu i als qui no es queixen tenint-ne motiu sobrat (Vinaròs, Alcoi).—rr) «Qui mal fa, mal trobarà»: vol dir que el qui obra malament, tard o d'hora és castigat.—ss) «Fes bé i no facis mal, que altra cosa no et cal».—tt) «Fas mal? Espera altre tant».—uu) «Qui et vol mal, te farà riure; qui et vol bé, et farà plorar»: es diu perquè moltes vegades els qui volen bé a algú li han de dir coses desagradables, mentres que els qui li volen mal procuren afalagar-lo per millor enganyar-lo.—vv) «Res fa mal, de lo que el cos suporta» (Manresa).—xx) «Si tens mal, posa-t'hi sal»: es diu per mostrar indiferència envers el mal o les desgràcies d'altri.—yy) «Un diner de mal, cinc sous d'emplaste» (cat.); «Lo mal d'En Bernat, poc mal i molts de draps»: es diu referint-se als qui fan gran ostentació de remeis per a un mal insignificant, i en general als qui desorbiten les coses de manera desproporcionada.—zz) «Mal de ric, mal de crit»: vol dir que els rics solen donar més importància que els pobres a les malalties i accidents.—a') «Qui té mal quan neix, és mal que creix»: vol dir que els mals hereditaris solen esser difícils de guarir i de minvar (Empordà).—b') «Quan el mal és de mort, sols el morir és remei»: vol dir que contra una malaltia mortal no hi valen medicines (val.).—c') «Qui té mal, que gemegui, i qui és mort, que jegui»: es diu per manifestar indiferència envers els qui sofreixen o qui són morts.—d') «Sempre un se fér allà on té mal» (men.).—e') «El mal se'n riu de l'engüent»: es diu referint-se a un mal molt fort, que no hi valen medicines.—f') «Allà on no hi ha mal, no hi posen bena»: significa que no cal ocultar les accions fetes amb bona intenció (mall.).—g') «El mal, s'ha de treure ben alt»: vol dir que convé declarar francament el mal que se sent, perquè s'hi puguin aplicar les medicines apropiades.—h') «Contra el mal de la mort, no hi ha res fort».—i') «Si et fa mal el cap, faixa't els peus» (or., occ., val.); «Té es mal en es clotell i li curen es turmell» (men.); «Si et fa mal el cap, unta't el cul amb oli» (val.): es diu referint-se a coses desproporcionades o inadequades.—j') «Mal plangut és menys agut»: vol dir que el veure's acompanyat dels altres fa que se senti menys el mal (val.).—l') «El mal de cap, el menjar el bat»: significa que devegades es té mal de cap perquè es necessita aliment.—m') «Si En Bernat té mal de cap, ell mateix se l'ha cercat» (Men.).—n') «Més m'estim mal de cap que mal de braços»: ho diuen els qui no volen fer feina manual.—o') «El mal de cap, el ventre ho sap»: vol dir que el mal de cap pot provenir d'indigestió.—p') «Mal de cap, prompte mort o curat».—q') «El mal de ventre, el cagar el trempa»: indica que l'evacuació és el millor remei contra les indigestions.—r') «De mal de costat, als vuit dies, o bo o enterrat».—s') «Mal de queixal inflat, mal de queixal curat».—t') «Mal de queixal és molt mal; mal de dent és més dolent».—u') «Mal de vell no té remei» (Men).—v') «De mal d'amor els metges no en curen».—x') «De mal d'ase ningú en cura».—y') «No es pot dir mal del dia fins que passat sia».—z') «No diguis mal de ta mare, que afrontaràs ton pare».—a'a') «Quan voldràs dir mal d'algú, mira primer qui ets tu».—b'b') «Qui diu mal de l'ase, comprar el vol».—c'c') «Pensa mal, i no erraràs».—d'd') «Qui vol mal an es vesí, li posa per nom Rampí»: refrany menorquí que el diccionari Ferrer Parpal tradueix pel castellà: «El que es enemigo de la novia no dirá bien de la boda».
    Fon.: máɫ (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); mǽɫ (Felanitx).
    Intens.:—a) Augm.: malàs, malarro.—b) Dim.: malet, maletxo, maleu.—c) Pejor.: malot.
    Etim.: del llatí malum, mat. sign. || || 1, 2.

2. MAL adv.
|| 1. Malament; cast. mal. a) S'usa generalment precedint un participi. «Això ho has mal entès» (o escrit aglutinat malentès). Que i fos mal iugad, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 17). Per lo qual són lurs fills mal nodrits, Llull Gentil 357. Per tal que no sia mal aconsellat, Eximenis Conf. 4. No fassau may cosa que sia mal feta, Comalada Pierres Prov. 10. Com lletra mal escrita l'esborraré del món, Atlàntida iv. Per soldades mal pagades, Maragall Enllà 38.—b) Acompanyant una forma verbal, sia d'infinitiu, sia flexiva. Anar mal: anar malament. Yo ho passo mal, Lacavalleria Gazoph. «Mal m'està el dir-ho». «Si mal no recordo». Totes ses companyes la tractaven mal, Pere IV, Cròn. 111. Si mal no'm recorda del que en ma adolescència he hoït, Corella Obres 290. Per què los muts les més de les voltes són sorts o oen mal?, Albert G., Ques. 88 vo. Es portaua mal ab los seus barons, Tomic Hist. 47. Vós interpretau mal lo que jo dich, Lacavalleria Gazoph. No pensa mal l'estornell!, Penya Poes. 24.—c) En principi d'oracíó, significant «difícilment». «Mal puc defensar-me si no tinc testimonis».
|| 2. S'usa en combinació amb altres mots formant locucions adverbials. a) Mal que bé o Mal que mal: sia com sia, al cap i a la fi. Voltros, mal que mal, tothom sap qui sou, Ignor. 20. Mal que mal, Déu me dó un bon tou d'aigua per córrer, Ruyra Pinya, ii, 71.—b) A mal ni a bé: (ant.) de cap manera. Anà a la cambra de sa filla e trobà-la smortida, que a mal ni a bé no la podien retornar, Tirant, c. 221.—c) Mal que: malgrat que, encara que; cast. aunque. «Mal que rebentis, no t'ajudaré». Mal que quasi no ens ho permetessin els nostres embalumosos entriquells, Ruyra Parada 31. També s'usa mal tot sol, sense la conjunció que: Mal la llum ens enlluerni, Maragall Enllà 52. És de consciència apaivagar, mal no sigui sinó de passada, l'ànsia d'aquesta part, Riba Perot 85.
|| 3. acompanyat d'un verb en subjuntiu, expressa desig malèvol, maledicció, equivalent al castellà ojalà però malintencionat. «Mal te moris!» o «Mal te morissis!»Mal tossísseu el fetge!, Penya Mos. iii, 15. Calla la llenga! Mal com no se t'enrampa com un ciri, Vilanova Obres, xi, 159. Hi mal los veja rocegats, Somni J. Joan 504.
    Refr.—a) «Mal usar (o «mal obrar») no pot durar».—b) «Mal va qui no s'adoba».—c) «Mal va qui neix i no creix».
    Antòn.: bé, ben.
    Etim.: del llatí male, mat. sign. || 1.

3. MAL, MALA adj.
|| 1. No bo; mancat de bondat (moral o material); cast. malo, mal. a) Antigament s'usava precedit del seu substantiu o d'un verb copulatiu («un home mal», «el camí és mal»); aquest ús actualment no existeix gaire en el llenguatge parlat, en el qual l'adjectiu mal precedit del substantiu o del verb copulatiu és substituït pel sinònim dolent (Cat., Bal.) o roín (Val.): «un home dolent», «el camí és roín». Quant lo príncep és mal, Llull Arbre Sc. i, 328. Si los hòmens mals e los demonis moren, Llull Gentil 257. Los peccadors són axí fets mals per lo peccat, Metge Somni iii. Segons que les maneres són males e pijors, Eximenis Conf. 6. Mas, contradient a llengues-tan males, Proc. olives 857. Anau's-en en hora mala, | ja que sou el Comte Mal!, Picó Engl. 39. Coneguent llurs ombres males, Salvà Poes. 60. Val a dir que en el català meridional i principalment en el valencià, l'ús de mal està més estès que en les altres comarques («El vi és mal, detràs de la llet»). En el català del nord i baleàric, l'ús de mal precedit del substantiu o del verb copulatiu està gairebé reduït als casos en què el subjecte és un infinitiu substantivat: Es que diuen que és mal, tallar-les ara, Penya Poes. 130.—b) S'usa generalment, en català antic i modern, seguit del seu substantiu. Males obres, Hom. Org. 3. Hauíets mala fama per lo món, Jaume I, Cròn. 48. Per mala let són los infants malalts, Llull Blanq. 2. Veyen que lurs mals tractaments no havien loch, Pere IV, Cròn. 69. Sembla mentida que hi haja tan males intencions, Vilanova Obres, xi, 51. Mal gra: furóncol. Un mal mal: un càncer. Mal esperit: esperit infernal, diable. Mala cosa: cosa sobrenatural i malèvola; aparició diabòlica. Mala glaçada!, Mal llamp!, Mala pesta!, Mala negada!, etc.: expressions de maledicció. Encara amb paya te'n vens, mala pesta de missatge!, Aguiló Poes. 139. Mala dona: prostituta. La Mala Dona: nom d'un núvol gruixat que sol sortir a ponent i pronostica tempesta (Capdepera). A males penes: amb prou feines, a penes. E a males penes pogueren-ne traure la roba e'ls cauals, Jaume I, Cròn. 154. Ni un mal tros de pa, Ni un mal vestit, etc.: gens ni mica de pa, de vestit, etc. Ni he aprofitat una mala vetlada, Penya Mos. iii, 41.—c) Usat sense substantiu, o substantivat. Qui ha creat tot lo món, e qui ressuscitarà bons e mals, Llull Gentil 12. Qui era estat millor entre los bons, féu-se pijor entre los mals, Eximplis, i, 69. Tenir la mala: estar de mal humor, tenir la mala lluna. A males o A les males: contra voluntat, per força, violentament. Anar a les males: obrar per la violència. Los ho donaria a les males, Alcover Cont. 49. ¿No veieu que a ses males no sabríeu quin os desllorigar-li?, Ruyra Pinya, ii, 50. Dir la mala pèssima d'algú: dir-ne molt de mal, malfamar-lo. Mala: (ant.) en mala hora. E tan mala anc nasc aquell qui los poders dels hòmens ha més en memòria que'l vostre, Llull Cont. 14, 6. L'ase dix al porc que mala havia vista la amistat de son senyor, Llull Arbre Sc. ii, 433. Jesuchrist és passat a paraís... mes tost tornarà, e mala per a qui no estarà apparellat, Sermons SVF, i, 120. Mala a sos ops: (ant.) en mala hora, per mala sort. En Berenguer d'Entença mala a sos ops fià's en ells, Muntaner Cròn., c. 218.
|| 2. Especialment: a) ant. Irritat, ple d'ira. Respòs-nos el molt brau e molt mal, Jaume I, Cròn. 148. E tantost pres comiat, mal e felló, del Papa, Muntaner Cròn., c. 56. «Aquest bou és mal»: aquest bou és maleit, salvatge, propens a envestir la gent (Ripoll).—b) Difícil. «Estimat meu, dues eines | són males de manejar; | dues en vols festejar, | i amb una t'hi veus amb feines» (cançó pop. Mall.). Tendries mal de fer pegar esquenada an En Miquel, Alcover Cont. 3.—c) Malalt (val.); cast. malo, enfermo. «Diu el gall el dia de Nadal:—Jo estic mal.—Diu la gallina:—Jo estic lloca, a mi no em toca» (Val.).—d) Molt malalt; malalt de gravetat (Montblanc, Solsona, Mall., Men.). N'Elisabet havia estada mala durant l'autumne, molt mala, moridora, Salvador Galmés (Jocs Fl. 1912, pàg. 157). Avisau es combregar, que aquesta atlota està mala, Ignor. 34.—e) Afectat, que s'agrada molt (de tal o tal cosa); cast. aficionado. «Aquest gos és mal dels esquirols»: li agraden molt els esquirols (Ripoll). «Sóc mal de les figues, és la fruita que més m'agrada» (Cardona, Solsona, Gironella).
    Loc.
—Mal serà que...: es diu per introduir una proposició que expressa un fet com a possible i temible, però que es pot evitar. «Provarem de donar-li sulfamides, i mal serà que no li facin efecte». «Mal serà que no aprovem cap assignatura».
    Intens.: malet, -eta; malot, -ota; malíssim, -íssima.
    Etim.: del llatí malu, mat. sign. || 1.

4. MAL topon.
Mot possiblement pre-romà que apareix en molts de topònims catalans, com Puigmal, Malgrat, Malgrau, Malrem, Malandrau, etc., i la variant mala que surt en Vilamala, Vallmala, Ribamala, Matamala, Malavella, Comamala, etc. L'origen i significat originari d'aquest mot són obscurs: «L'hypothèse de M. Bertoldi—diu Rohlfs Gasc. 125—qui pour le pyrén. malh reconstruit un préindoeuropéen *mala ‘montagne’, me semble dépourvue de toute vraisemblance». Cal fer constar que per a alguns dels topònims citats no hi ha raons que impedeixin de considerar l'element mal com a procedent del llatí malu.