DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MALALT, -ALTA m. i f. i adj.
Mancat de salut; cast. enfermo. Aquell mercader fo malalt molt fortment, Llull Felix, pt. i, c. 4. Si per aventura aquell molt de temps estarà malalt, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 67). Totes les gents foren malaltes e y moriren, Pere IV, Cròn. 42. Mirau-li les carns que són tan malaltes, Passi cobles 50. Assats en hom és la rahó malalta, Ausiàs March, cviii. Perdonau-los, Senyor, els malalts, quan els entra el desvari, Pons Com an. 99.
    Loc.—a) Fer el sol malalt: fer el sol dèbil, que brilla o escalfa poc.—b) Fer el cuc de l'orella malalt: cansar algú de sentir sempre la mateixa cosa.—c) Estàs malalt? Que et facin el llit a l'hospital: es diu humorísticament al qui diu que està malalt o fingeix malaltejar.
    Refr.—a) «Malalt vol salut»: significa que el qui està malalt cerca tots els remeis per a guarir-se.—b) «Hi ha més metges que malalts»: es diu per indicar que d'una cosa hi ha més demanadors que objectes disponibles.—c) «A malalt que ha de viure, l'aigua li és medicina»: vol dir que quan la malaltia no és mortal, qualsevol cosa fa profit al malalt.—d) «Malalt de morir, no hi valen metges»: és el sentit invers de l'anterior.—e) «Les bones paraules fan menjar els malalts»: significa que amb bones formes de parlar es vencen les resistències.—f) «Guardau-vos de qui fa rallar de malalt i està bo»: recomana guardar-se de les persones hipòcrites o que acostumen a fingir (men.).—g) «Aviat és dit: malalt, Déu t'ajut»: significa que és molt còmode dir paraules afectuoses sense donar remeis positius.—h) «Malalt que arreplega la roba, senyal que s'ha de morir».—i) «Bona excusa té el malalt: pixa al llit, i diu que sua»: es diu al·ludint als qui cerquen excusar-se amb arguments que no convencen.—j) «De més bons se'n moren i de més malalts se'n curen» (Men.).—l) «Als malalts demanen si en volen»: així es contesta a qui pregunta «¿en vols?» de cosa bona de menjar.—m) «Qui està malalt, que jegui».
    Fon.: məláɫ (pir-or., or., eiv.); maláɫ (occ.); maláɫt (val.); məláɫt (mall., men.); maɾáɫt (Pego, Dénia).
    Intens.: malaltàs, -assa; malaltet, -eta; malaltot, -ota; malaltús, -ussa; malaltíssim, -íssima.
    Var. form. ant.: malalte (Llull Gatz. 490; Jaume I, Cròn. 141); malaute (Llull Cont. 290, 8).
    Sinòn.: enferm (ant.).
    Antòn.: sa, bo, guarit, curat.
    Etim.: del llatí malehabĭtu, mat. sign. (literalment, ‘tingut malament’).