DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MALAPLER adv.
Sense repòs, intranquil·lament; violentament (mall., men.). «Estic molt malapler perquè no sé res de ca meva». Y sa misèria no mos exposaria a passar un estiu tan malapler com es d'enguany, Ignor. n.o 16.
    Fon.: maləplə́ (mall., Ciutadella); maləplέ (Maó, Alaior, Alaró, Binissalem).
    Etim.: compost de mal (art. 2) i de l'adverbi a pler.