Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  malcreient
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MALCREIENT o MALCREENT adj.
|| 1. Que no creu en la religió vertadera; que creu falsament; cast. descreído. Moros malcrehents en Déu, Tomic Hist. 31.
|| 2. Que no creu allò que li diuen; desobedient; cast. desobediente. Vols ballar-lo ab la malcreyenta Julita, Genís Julita 102. Guarda malcreient d'aquell auriga incivil, López-Picó Lleures 21.
    Fon.:
maɫkɾəјén (or.); maɫkɾeјén (occ.); maɫkɾeént, maɫkɾeјént (val.); maɫkɾəént (mall., men.).
    Etim.:
del llatí male credĕnte, mat. sign.