DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MALCRIAT, -ADA adj.
Mancat de bona educació o de fre als seus mals instints; cast. malcriado. No havia ningun servent mal criat, Llull Blanq. 1. Ets atlots vayvés y malcriats l'han pres per son conte, Ignor. 8. Pel món hey ha molta gent malcriada, Roq. 32.
    Refr.—a) «Fill de viuda, malcriat segur» (Men.).—b) «No sigues mai criat de malcriats» (Vinaròs).
    Fon.: maɫkɾiát (or., occ., val., bal.).
    Intens.: malcriadet, -eta; malcriadot, -ota; malcriadíssim, -íssima.