DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MALDAR v. intr.
|| 1. Esforçar-se, procurar obtenir un resultat; cast. esforzarse, procurar. Lo mesquí logat qui tot lo jorn malda e treballa, Collació, segle XIV (Col. Bof. xiii, 382). Maldant maldant encengué una altra cerilla, Víct. Cat., Ombr. 28. Prou maldava per a guanyar-los la voluntat, Caselles Sots 138. En veure com maldaven per escapar, Ruyra Parada 66. «Malda a venir prest»: procura venir prest (Men.). Sa somereta no'n féu cas; maldà a fer-li por, i sa por l'agafà a ell, Camps Folkl. ii, 112.
|| 2. nàut. Brandar, moure's descompassadament un vaixell, tant de popa i proa com dels costats, a causa del mal temps (Palma). «Hem maldat molt, tota sa nit».
|| 3. Insistir, no cessar de fer o dir una cosa (Empordà, Plana de Vic). Pera que na Ramona continués maldant i burxant, Roger Pera plata 71. No cal maldar: es peix ha acabat sa gana, Ruyra Pinya, i, 40.
|| 4. Renyar, dir paraules de reprensió (Tortosa, Ulldecona); cast. regañar. L'alcalde... va maldar-mos i mos va amenaçar en tancar-mos, Moreira Folkl. 73.
    Fon.: məɫðá (or., bal.); maɫðá (occ.).
    Etim.: sembla venir del llatí male dare, ‘donar malament, treballar amb esforç’; però també pot esser un representant del llatí medieval meletare (<gr. μελετᾶν), usat entre els jueus amb el sentit de ‘meditar, estudiar (la Llei)’ (cf. Blondheim PRJ 373).