DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MALDIR v. tr. o intr.
|| 1. Dir mal d'algú; malfamar; cast. difamar. Negun no pot esser pus humil que aquell qui ha plaser com a tort és maldit, Llull Mil Prov. 441. Les mies orelles oen los hòmens qui 'm desonren e'm reprenen e m'escarnexen e'm maldien, Llull Cont. 125. Fent-se de bonas te maldeia, no que per rahó fer-ho degués, Corbatxo 81. Molt me reprench com d'Amor he maldit, Ausiàs March, viii. Encara que vos maldeixi em conec els deures, Cerdà Angeleta 257.
|| 2. Maleir; cast. maldecir. E maldix son pare qui lo hauia engendrat, Llull Felix, pt. ii, c. 2. La filla de Mineyo maldiu tal sacrifici, Alegre Transf. 27.
    Etim.: del llatí maledīcĕre, mat. sign.

2. MALDIR v. intr.
Dir malament, anar malament; no donar bon resultat (Mall.); cast. ir mal. «Això maldiu; tendrem un mal final».
    Etim.: compost de mal (art. 2) i dir en el sentit de ‘resultar, anar (bé o malament)’.