DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MALEIR v. tr.
|| 1. Cridar la còlera divina, la reprovació eterna o la malaurança contra algú o alguna cosa; cast. maldecir. Com lo usurer hac totes aquestes coses malehides..., li esclatà lo cor, Llull Felix, pt. viii, c. 6. Maleyt sia qui y mir mal, Pere IV, Cròn. 270. Jo'l malehesch si per null temps me fall, Ausiàs March, xii. Com malahí Déu la figuera, Spill 6156. a) Maleir la llagosta, les cuques, etc.: exorcitzar-les, beneint la terra perquè aquells insectes desapareguin. Fou la benedicció de la terra i se malahiren les lagostas, Rúbr. Bruniquer, v, 12.—b) Maleir el temps: beneir amb la vera creu el temps perquè sigui bo (Tamarit de la L.).
|| 2. Dir mal d'algú o d'alguna cosa; cast. maldecir. Ohí que ells malehien Jesuchrist, Llull Felix, pt. i, c. 11. Blastoma e maleex, Llull Cont. 315, 14.
|| 3. Maleït siga!: exclamació d'impaciència, d'enuig davant una contrarietat. Maleïdes sigun sa tremolor des meus dits, Ruyra Parada 38.
    Fon.: mələí (or., bal.); maleí (occ.); maleíɾ, malaíɾ (val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: del llatí maledīcĕre, mat. sign.