DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MALLA f.
|| 1. Moneda ínfima, de valor de mig diner; cast. meaja. Una fembra pobre donà a un pobre per amor de Déu, una malla que hauia, Llull Felix, pt. vi, c. 3. Altres sancts foren mesos en mar, sens diner ni malla, ni roba ni pa ni vi, Pere Pasqual, Obres, i, 39. Foren auars en estrem, e de tan pobre cor, que una malla que despenessen los dolia, Curial, iii, 65. No tenir una malla: esser extremadament pobre. No valer una malla: esser una cosa inútil, mancada de tota valor. Valer tant o quant com una malla: valer allò que es diu, sense exageració. Cobrar o pagar fins a dobler i malla: cobrar o pagar íntegrament, fins al darrer cèntim. No enganar o No equivocar-se ni d'una malla: no enganar o no errar-se ni en una quantitat mínima. No l'enganaven ni d'una maia, Alcover Cont. 52. Donar una cosa per una malla: donar-ho per qualsevol cosa, no concedir-li cap valor. «Aleshores haguera dat | el meu cor per una maia; | l'amo, jo no crec que hi vaia | darrera aquella talaia, | en no ser per bandejat» (cançó pop. Mall.). Fer malla de bossa: fer una subscripció i barrejar els diners d'un i altre per a una despesa d'interès comú (Empordà). a) En els jocs de nois, la valor d'una meitat de cada unitat que juguen; cast. medio.
|| 2. pl. Planta urticàcia de l'espècie Parietaria officinalis (Men.); cast. albahaquilla, caracolera.
    Refr.—a) «A qui no em vol una malla, jo no l'estimo una palla».—b) «Valen més forces malles que pocs diners».
    Fon.: máјə (Empordà, Mall.); máʎɛ (Almenar).
    Var. ort. i form. ant.: mesala (Una mesala més, Capbr. Ribes 1283); mealla (Que tot confrare cascun dissapte don mealla, doc. a. 1329, Col. Bof. xl, 66; Avar ha encara mester mealla, Scachs 26; Que scassament per acometre valen mealla, Somni J. Joan 1968); meayla (Un cot vermeyl ab III vies de meayles, doc. a. 1384, arx. parr. de Guardiolada); meala (Tres e meala, doc. a. 1252, Capmany Mem. ii, 21); maala (V sols mens maala, Capbr. Ribes 1283); maalla (No daria un diner per una maalla, Llull Cont. 360, 33); mala (Ne quer una e VII dr. e mala, Capbr. Ribes 1283); maya (Des qui no han treta ni una maya, Roq. 1).
    Sinòn. || 2: morella roquera.
    Etim.: s'havia indicat una forma llatina *metallĭa, amb el significat de ‘moneda de metall’, derivada de metallum (que seria el mateix origen de medalla); però s'ha rectificat aquesta teoria, assignant no sols a medalla sinó a mealla i malla una etimologia llatina *medalĭa, reducció de medialĭa, ‘mitjana’ en el sentit d'una mesura o moneda que fossin la meitat d'una altra, com la nostra malla era la meitat del diner (cf. Meyer-Lübke REW 5451).

2. MALLA f.
|| 1. Gota d'oli o d'altra matèria greixosa que sura visiblement damunt un altre líquid (Tortosa, Mall., Men.); cast. ojo. «Aquest cafè fa malles».
|| 2. Clapa, taca de la pell (Tamarit de la L.); cast. peca.
    Fon.: máʎa (Tortosa); máјə (Mall.); máə (Men.).
    Etim.: del llatí macŭla, ‘taca’.

3. MALLA f.
|| 1. Cadascuna de les obertures quadrangulars formades pels fils d'una xarxa; la porció de fils que limiten cada obertura; el teixit o conjunt de fils de la xarxa; cast. malla. La xarxa... espessa de mallas per als xanguets y esclarissada pels llussos, Pons Auca 247. Quedaren presos entre les malles dels filats, Rosselló Many. 63. Malla cega: la que és molt estreta, per a agafar peixos menuts. Malla reial: la que per la seva grandària permet el pas d'una moneda de cinc pessetes de les de principi de segle, mínima dimensió que abans es permetia usar en les xarxes per a pescar en els rius. Malla d'artet: la que té diferents amplàries de mallatge, en disminució cap als extrems, per on s'agafa i estira tota la xarxa. a) per ext., Teixit fibrós més o menys fi que fa la llenya en diferents formes (Mall.).—b) Teixit de roba molt clar, fet a manera de xarxa; cast. malla.
|| 2. Teixit format per anelles o làmines de metall entrellaçades; cadascuna d'aquestes anelles; cast. malla. Vestit son perpont e sa espasa cinta e un batut de malles de ferre al cap, Jaume I, Cròn. 25. Los asberchs tots romputs havien perdudes moltes malles, Curial, ii, 18. De gran patientia pres armes y malla, Passi cobles 9. a) Malla de cadena: cadascuna de les anelles que formen una cadena. Una cadena de or de sinquanta-sinch malles de pes de un march, doc. a. 1523 (Alós Inv. 45).—b) Anelleta de fil o de filferro per on passa el fil d'ordit, que forma part de les moltes que aguantades per bagues formen el perxerat d'un teler (Ripoll, Manresa, Barc.).
|| 4. fig. Conjunt de coses entrellaçades formant com un teixit de xarxa; cast. malla. Atmosfera saturada de malles de llum, Galmés Flor 26. Una malla de carrasques: espessor de moltes carrasques juntes (Morella).
|| 5. Malla de llenya: feix llarguer de llenya menuda (Llucena). Malles de malea: feixos de llenya prima per al forn (ibid.).
|| 6. Grau d'espessor del cereal sembrat en un camp (Manacor). Un camp de blat, d'ordi, etc., té bona maia quan el sembrat està ben distribuït, ni massa espès ni massa clar.
    Loc.—a) Passar per malla: escapar, filtrar-se sense deixar-se agafar (Mall.). Perque no los passàs res per maya, Penya Mos. iii, 217. Els pollets... són menuts, passen per maya, Salvà Poes. 61.—b) Esser de la malla curta: no arribar a la mida normal (Urgell).
    Fon.: máʎə (Barc.); máʎa (Val.); máʎɛ (Ll.); máјə (Empordà, Vic, Mall.); máə (Men.).
    Intens.: mallassa, mallarra, malleta, malleua, malliua, mallona, malló, mallota, mallot.
    Etim.: del llatí macŭla, ‘xarxa’ (cf. García de Diego Contr. 376).

4. MALLA f.
Galladura; espècie de llentilleta blanca que tenen alguns ous damunt el rovell (Urgell, segons Aguiló Dicc.); cast. meaja, galladura.
    Etim.: incerta, encara que probablement es pugui relacionar amb el malla art. 1 (cf. José S. Arango en AIL Cuyo, ii, 167).

5. MALLA f.
Punta de roca que queda plantada al cim de les serres després dels desprendiments (Borèn, ap. Griera Tr.).
    Etim.: si hem d'acceptar la hipòtesi de Balari Oríg. 90, es tractaria d'una forma llatina metalĭa derivada de meta; però no és gaire segur.

6. MALLA f.
Paratge del riu prim d'aigua per algun relleu del llit o per una altra circumstància (Móra d'Ebre, ap. BDC, xxii, 160).

7. MALLA
Llin. existent a Almenar, Artés, Balsareny, Palau-solità, Castelló d'Empúries, Llinars, Arenys de Mar, etc. Existeix també la forma Mallas (Barc., Tiana, etc.).
    Etim.: potser del nom personal germ. Mannila.

1. MALLÀ (maià). m.
Peça de xarxa que forma part de cada banda de l'artet, unida per una part a la mànega o corona i per l'altra a les cordes amb què els pescadors l'estiren des de la barca (Costa de Llevant, Mall.).

2. MALLÀ interj.
de sorpresa, equivalent a «guaita!», «veies!», «mireu!»: «Mallà qui ve!»«Mallà, altra feina hi ha!»«Mallà, no ho vull fer!» Es una exclamació usada a Mataró i sobretot al Camp de Tarragona i a les comarques veïnes.
    Etim.: contracció de mira allà.