DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MALLADA f.
Cop de mall; cast. mazazo.

2. MALLADA f.
|| 1. Batuta dels cereals (Pont de S., Vilaller). Estendre la mallada: desfer les garbes i estendre-les damunt l'era.
|| 2. Llit de palla menuda que es posa en la soll perquè els bacons estiguin sobre un pis sec (Benassal).
|| 3. El blat gitat al bancal per efecte de la pluja o vent o per haver-hi entrat persones o animals (Benassal).
    Fon.: maʎáða (Ribagorça).

3. MALLADA (o meallada). f. ant.
Valor d'una malla; porció d'alguna cosa que valia una malla. Nos veem que 'ls tenders venen en lurs obradors diverses coses, e veem que fan pugesades e meallades e dinerades e soldades, Llull Cont. 122, 13. Fer dinerada e III maylades de la dita carn, doc. a. 1322 (arx. mun. de Barc.). Que'ls carnicers, tauernés, flequeres o teneres dejen fer dinada et mayllada de ço que tenguen per uendre, doc. a. 1344 (BABL, xii, 62). Si de la pesada fal menys de meallada, doc. a. 1434 (BABL, xi, 320).
    Etim.: derivat de malla art. 1.

4. MALLADA adj. f.
(Vaca) pigada, que té clapes de color diferent (Fraga, Tamarit de la L.).
    Etim.: derivat de malla art. 2.

5. MALLADA f.
|| 1. Lloc arrecerat on s'aturen a reposar els pastors i llurs ramats (Tortosa, Beseit, Val.); cast. majada, redil. Alguna persona... no gos fer neguna sutzura en les basses... ni hi gos fer assestar bestiar ni tanir mallada, doc. a. 1385 (BABL, xii, 192). Aquí t'atura, | fes-hi mallada, | pren-hi posada, Spill 12791.
|| 2. Jaç que es fa un animal en l'estable o corral (Benassal).
Mallada: a) topon. Partida rural de Bétera.—b) Llin. existent a Alcanó, Alcarràs, Ll., Valls, etc.
    Fon.: maʎáða (Tortosa); maʎá (Val.).
    Etim.: del llatí macŭlāta, ‘xarxa que forma la pleta’ (com el cast. redil, derivat de red): cf. Rohlfs Gasc. 198 a.