Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mallerenga
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MALLERENGA (i var. mallenga i marallenga). f.
|| 1. Ocell de diferents espècies del gènere Parus, i principalment el Parus caeruleus, verd grisenc per damunt i groc per sota, amb les ales i la cua d'un blau molt bonic; cast. herrerillo, primavera. Les mallarengues pels ombrívols esbarzerars, Verdaguer Jov. 189. Y sobrix l'orenga, | baladrera com una mallerenga, Liost Munt. 85. a) Mallerenga grossa o Mallerenga carbonera: l'espècie Parus maior, d'esquena verdosa, ventre groc amb una ratlla longitudinal negra, el cap negre lluent i les ales i cua grises o blavoses; cast. carbonerillo, herrerillo.b) Mallerenga de cresta: l'espècie Parus cristatus, grisenc per damunt i d'un blanc brut pel ventre, amb un plomall damunt el cap; cast. capuchino, herrerillo moñudo.c) Mallerenga monja: l'espècie Parus palustris, que es distingeix de les altres per tenir menys delimitada la taca blanca de la cara i de les ales.
|| 2. fig. Dona xerraire (Lluçanès, Solsona, Vallès); cast. graja.
|| 3. fig. Dona dolenta, malèvola (Mall.); cast. arpía.
    Cult. pop.
—Vulgarment s'atribueix a la mallerenga el vici de xerrar molt, car és un ocell molt cantador i fa un crit especial que sembla que articuli determinades expressions. Hi ha una cançó popular de la vall de Ribes que diu: «Jo sóc mallerenga, | només tinc que llenga, | i en faig vuit o nou; | i tu, cucutàs, | que n'ets tan grossàs, | només fas un ou» (Arx. Trad. Pop. i, 120). Diuen que la mallerenga, en cantar, diu: «Pitja, Pere! Pitja, Pere!», o bé: «Salta, Pere! Salta, Pere!», o això altre: «Tin-te, Pere, tin-te, Pere, sota la fulla de l'olivera!»; o això altre: «Tot per mi, tot per mi!»; o una incitació als llauradors: «A junyir! a junyir!»; i també diuen que es burla dels cavadors dient-los: «Magenca sense vi! cava la vinya sense vi!» (cf. Gomis Zool. 345 i ss.).
    Fon.:
məʎəɾέŋgə (or.); məʎέŋgə (Empordà); məʎəɾə́ŋgə, məʎə́ŋgə (mall.); məɾəʎéŋgə (pir-or.).
    Etim.:
del fràncic meisinga, mat. sign. (cf. Meyer-Lübke REW 5467), modificat possiblement per influència de llenga.