DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MALMENAR v. tr.
Tractar malament, produint dany (material o moral); cast. maltratar. Si los injuriosos aucien e roben ne malmenen los injuriats, Llull Cont. 75, 26. Nos som exits ara de la mar tots malmenats per la mar, Jaume I, Cròn. 479. La guineu... fo degollada e l'ase no fo batut ne malmenat, Eximenis Terç, c. 117. Temen e amen | lo brau, ardit, | qui, per despit, | fort les malmena, Spill 571. Són molts els anys que els aiguats malmenen la verema, Espriu Anys 123. a) refl. Espatllar-se, fer-se malbé; cast. echarse a perder. En bona fe tant me sui malmenats des que no us viu, Jordi de St. Jordi, ii.
    Fon.: maɫməná (or., bal.); maɫmená (occ.).
    Etim.: compost de mal (art. 2) i menar ‘condui’.