DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MAMAR v. tr.
|| 1. Xuclar amb els llavis i la llengua la llet de les mamelles; cast. mamar. a) amb complement directe el nom de la femella de qui es xucla: Menys de la sua dida, yo n'aguí d'altres dos... que la llet no's corrompés, ans les mamassen tots dies llurs infants, Muntaner Cròn., c. 268.—b) amb complement directe la llet que es xucla: Aquest cauall ha mamat let de somera, Tirant, c. 97.—c) absol.: Quan naix lo cabrit, tantost se gira a mamar derrere, Sermons SVF, i, 23. Los infants tantost que comencen a mamar se deliten en la let, Egidi Romà, ll. 2, pt. 2a, c. 5. Donar mamar a un infant, a un cadell, etc.: donar-li la mare el pit perquè mami. De les dones que porten l'escot massa gran, es diu que «han de donar mamar als gats» (Empordà).
|| 2. per ext., Beure o xuclar a morro d'un recipient; especialment, Beure amb el porró o càntir agafat als llavis; cast. chupar.
|| 3. fig. a) Beure qualsevol classe de líquid, i especialment líquid alcohòlic; cast. beber, empinar el codo. «Tot el dia està mamant»: es diu d'un bevedor incorregible.—b) Absorbir, abeurar-se d'un líquid. La boca de la serra mama la pluja ab anhel, Riber Sol ixent 5.
|| 4. fig. Aprendre o adquirir en la primera intantesa; cast. mamar. Tots es qui conservam estimació a sa llengo que hem mamada, Roq. 24.
|| 5. recípr. Besar-se, estar en contacte dues peces de joc, com la tella, el rèbol, dues bolles, etc. (Mall.).
|| 6. refl., fig. Creure's, donar fe irreflexivament; cast. tragarse. Cargols!—exclamà en Pau Ternal, que a la traça s'havia mamat lo de la venda de la pintura, Ruyra Pinya, ii, 66.
|| 7. refl., fig. Obtenir una cosa i gaudir-ne; cast. chupar. «Aquest noi es mama un sou de ministre». «Vosaltres sí que us mameu bona vida!»Mamar-se-les dolces: passar-s'ho molt bé, amb abundància i amb poc esforç. Si es mamava un sou de sis mil..., m'ho deu a mi, Oller Febre, ii, 280.
|| 8. refl., fig. Engolir-se (una cosa desagradable); cast. chuparse. «Mama't aqueixa!»: es diu a algú que es veu obligat a sofrir un fracàs, un desaire, etc.
    Loc.—a) Mamar els conillons: estrènyer el braç d'algú amb el dit polze i l'índex i fer anar i venir aquests dos dits per produir-li un dolor (Mall.).—b) Mamats i portats faixa: es refereix als anys que sabem o sospitem que algú s'amaga quan diu quina edat té (Empordà). «Diu que té vint-i-cinc anys.—Sí: mamats i portats faixa!»—c) Mamar i plorar: allò que fan els qui accepten beneficis però queixant-se que no siguin més grossos del que són.—d) Ha mamat davant: es diu d'aquell que sempre és preferit i porta avantatge damunt els altres (Mall.).—e) Mamar-se el dit: esser innocentot, mancat de malícia com un infant. Ja no't mamas el dit, sabs?, Pons Auca 75. «Aquest no es mama el dit»: es diu d'una persona viva de potències, que no bada ni es deixa enganyar.—f) Haver mamat llet de cabra: esser molt àgil per a anar per llocs poc accessibles (Mall.).—g) Ha mamat sa llet debades: es diu d'un que no s'assembla o no té estimació a la dona que li donà el pit i li féu de mare (Mall.).—h) Ha mamat davall es llantoner: es diu d'un beneitot (Mall.).
    Refr.—a) «Qui no plora, no mama»: vol dir que per a obtenir favors cal demanar-los.—c) «Vedella manyaga, de totes mama»: significa que la persona amable i cortesa sol obtenir la simpatia i els favors de tothom (Empordà).
    Fon.: məmá (pir-or., or., bal.); mamá (occ., alg.).
    Sinòn.: || 1, popar.
    Etim.: del llatí mammare, mat. sign. || 1.