Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  manc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANC (vulgarment MANCO), MANCA adj.
|| 1. Mancat de braç o de mà; cast. manco, zopo. L'asna aquella... coxa e manca, Spill 13159. Per tirar cinch cèntims al pobre manco del pianino, Pons Auca 316.
|| 2. fig. Mancat de la seva integritat (en virtut, força, etc.); cast. manco. Donar scalas en terra per combatre... fo dat a entendre a fustes redonas, rampins e altres fustes manques, doc. a. 1399 (Hist. Sóller, ii, 47). Amor, Amor, vostre poder és manch, Ausiàs March lxxxiv. Si per Adam no fos natura manqua en Paradís, Corella Obres 428. Allà hon queda tan manca l'acció de la justícia, Oller Rur. Urb. 156.
|| 3. adv.: V. manco.
    Fon.:
máŋ, máŋku (or.); máŋ, máŋko (occ.); máŋk, máŋko (val.); máŋko (mall.); máŋku (men.).
    Etim.:
de l'it. manco, mat. sign.