Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  manca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANCA
|| 1. f. Carència; absència d'una cosa útil o convenient; cast. falta. «Això ha passat per manca d'interès» (Tortosa). «Ara hi ha molta manca de feina» (Men.). Lo segon sagrament és confirmació, lo qual gita de fer manca los padrins de aquell qui ha reebut lo sant sagrament de batisma, Llull Doctr. inf. (Anuari IEC, ii, 515). No és per dexadesa ni manca de curiositat, Vilanova Obres, xi, 239. El llum se m'apagava per manca d'oli, Ruyra Parada 25. Lo llibret... sens les trabes, manques y sobres consegüents al rim, Guinot Cap. must. 96.
|| 2. adv. Poc; gens (pir-or.). «Manca m'ho vas dir»: poc m'ho digueres (Conflent, Cerdanya).
    Fon.:
máŋkə (or., bal.); máŋka (Tortosa).
    Etim.:
derivat postverbal de mancar.