DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATMANCAMENT m.
|| 1. Manca, carència. En los tísichs... prové mancament de cabells, Albert G., Ques. 45. Los arbres duraren poch per mancament d'aygua, Rúbr. Bruniquer, v, 170.
|| 2. Incompliment d'una obligació; greuge, falta moral; cast. falta. Per manquament dels damunt dits no s'és pogut fornir ni adobar clavaó de diverses natures, doc. a. 1460 (Col. Bof. xxii, 321). Com sia gran mancament d'aquesta ciutat que en temps de XXXI any que ha que lo retaule per nostres pecats se cremà, no s'a pogut acabar, doc. a. 1500 (Villanueva Viage, ii, 212). Enrojolat com si l'haguessin sorprès en greu i deshonorant mancament, Puig Servitud 56.