DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MANCAR v. tr. ant.
Mutilar; fer manc. Propris fills manquen, | ulls los arranquen | e allisien, Spill 9251. Per lo qual colp lo ferit restàs mancat o affollat, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 935).
    Etim.: derivat de manc.

2. MANCAR v. intr.
|| 1. No tenir; trobar-se sense (alguna cosa); cast. carecer, estar falto. La dona que tost manca de mèstruo, no és may molt sana, Albert G., Ques, 47. Estar mancat (d'una cosa): no tenir-la, estar-ne privat. Trobant-se mancats de ses coses més necessàries per sa vida, Aurora 227. «Estic mancat de forces; a penes puc caminar».
|| 2. No esser-hi, no trobar-se (en una persona o cosa); esser-hi de menys; cast. faltar. Qui's clou com rech... l'aygua li manca, Spill 14762. Senyor, un sol material nos manca, Tirant, c. 11. Tastar ho has de sal, e si n'i manca, met-n'i, Robert Coch 22 vo. Lo que li manca de llum, | bé ho té de clar sa innocència, Costa Trad. 113.
|| 3. Restar a fer; cast. faltar, quedar. Si let vermella | de lur mamella | hix e no blanca, | molt prest no'ls manca | del tot ser folles, Spill 9190. Ara manca contar lo millor, Penya Poes. 42. No li mancava gayre | per aixecar un càntich o un crit, Costa Trad. 183. Això era lo que mancava aclarir, Víct. Cat., Ombr. 34. No ens mancava sinó guanyar el turó, Ruyra Parada 31.
|| 4. No assistir; deixar d'anar a un lloc on calia o convenia anar; cast. faltar. Són tinguts venir cada hora quant seran demanats... sots pena de deu sous per cada una volta que y mancaran, doc. a. 1506 (Cap. Sastres y Calçs. 38). A ran del foch ningú hi manca, Salvà Poes. 83.
|| 5. Cessar d'actuar, de fer el seu servei propi; cast. faltar. E lo vent nos mancà, Pere IV, Cròn. 132. Per tant, mancant la calor natural a les parts de la urina, no pot tenyir-se la urina de alguna color, Albert G., Ques. 39. Li mancavan ses forses, Roq. 37.
|| 6. Minvar, disminuir; cast. calmarse, amainar, disminuir. Mirant que per molt beure no mancave lo vi, Alegre Transf. 71. E ya mancava el dia, ibid. 38. Totd'una que la mar manch, Penya Poes. 94. Sa claror comensa a mancar, Alcover Cont. 195.
|| 7. Morir; cast. faltar. «El dia que jo manqui, vull que tot quedi arreglat».
|| 8. Fer actes contraris a alguna cosa; cast. faltar. «Has mancat a la paraula donada». Ni may he mancat ni mancaré a la honra sua, Amiguet Sinònima, 6. Li han mancat al respecte, Vilanova Obres, xi, 33.
|| 9. Fer ofensa o injúria a algú, a alguna cosa; cast. faltar. En res havia mancat a don Pau ni a ningú, Oller Fig. pais. 273. «En això has mancat» (=has fet mal, no has complert així com calia).
|| 10. No sortir bé; cast. fallar. «El tret ha mancat».
    Fon.: məŋká (pir-or., or., bal.); maŋká (occ.); maŋkáɾ (val.); məɲсá (Palma, Manacor).
    Sinòn.:— || 2-5, 7-9: faltar;— || 6, demancar, minvar;— || 10, fallar.
    Etim.: del llatí vulgar *mancare, mat. sign. || || 1, 2, potser per conducte de l'it. mancare.