DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANEFLA o MANYEFLA m.
|| 1. ant. Funcionari encarregat de fer els enviats d'una col·lectivitat, portar els avisos, anar d'un lloc a l'altre; cast. muñidor, llamador, correveidile. Doní als maneflas qui trebayaren per lo cos, deu sous, doc. a. 1395 (BSAL, ix, 362). Los dits sobreposats... puxen elegir hun manefle per convocar los dits confrares... Sien tenguts donar al manefla o missatge, dels béns de dita confraria, dotze diners, doc. a. 1410 (BSAL, xxiii, 380). Lo manefla age càrrech ab un saix de la cort de fer-lo pagar, doc. a. 1428 (Caps. sastres y calçs.). L'atlot de barca és el manyefla de bordo, Penya Mos. iii, 198.
|| 2. Persona inclinada a ficar-se en assumptes d'altri per curiositat, pel gust de saber i transmetre notícies o de fer-se veure (or., bal.); cast. entrometido, cositero, chismoso. L'ampla plaça del Palau estava curulla de manefles i tafaners, Santamaria Narr. 191.
|| 3. Home que sap treballar poc i pretén de saber-ne molt (Mall.); cast. chapucero. És una feyna que la sab fer qualsevol, per manyefla que sia, Penya Mos. iii, 119.
    Fon.: mənέflə (Lluçanès, Plana de Vic, Cardona, Solsona, Vallès, Barc., Penedès); mənέfɾə (Empordà); məɲέ̞flə (Mall.).
    Etim.: incerta. Pot esser derivat de manar i de mà; però la terminació és estranya, encara que pot esser una adaptació de la de manopla o manyofla.