DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANESCAL (ant. escrit més sovint menescal). m.
Facultatiu que té per professió curar les malalties de les bèsties; cast. albéitar, veterinario. Que tota la sargenteria fos al comandament del menescal, doc. a. 1332 (Miret Templers 550). En malalties curadores e en sagnies faedores, les quals totes coses se solen per los menescals espatxar, Ordin. Palat. 51. Ha de saber lo ofici de seller y menescal, Agustí Secr. 177.
    Refr.
—«Ase salvatge no ha ops manescal»: refrany que porta J. Amades (BDC, xxii, 161), sense indicar-ne la procedència; per l'expressió arcaica ha ops, es veu que és extret de qualque llibre antic.
    Fon.: mənəskáɫ (or., mall.); meneskáɫ (occ., val.); meniskáɫ (Crevillent); məniskáɫ (Ciutadella); məɾiskáɫ (Maó).
    Var. form. ant.: manescalc (Tots los ferrers, manescalchs e argenters, doc. a. 1298, Col. Bof. xl, 24).
    Etim.: del germ. marahskalk, mat. sign. (REW 5344), probablement per conducte del francès o de l'italià.