Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  maneta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANETA f. dim.
de mà.
|| 1. Mà petita, o fina, o bonica; cast. manita, manecita. Posant la sua dolça maneta sobre la boca, Villena Vita Chr., c. 68. Am les manetes a la butxaca va seguir carrer avall, Massó Croq. 151. Fer maneta: donar la mà en senyal d'amistat o de salutació; encaixar. Entre mil oferiments, manetes y compliments, Roq. 16. Fer manetes a algú: demanar-li la mà a besar (sobretot als padrins, als capellans, etc.). Fer-se la maneta: masturbar-se (val.).
|| 2. Pota davantera del gos, del gat, etc. (val.); cast. mano, pata.
|| 3. Nom de moltes peces o parts de màquina o d'eina destinades a posar-hi la mà per a imprimir-li un moviment, manejar-la, dirigir-la. Especialment: a) Barreta doblada en angle recte, que, adaptada a l'extrem d'un eix, serveix per a comunicar-li un moviment de rotació; cast. manubrio. «Piano de maneta».—b) En el teler de mà, pom que posat al batedor, serveix per a balancejar-lo i teixir; i també, pom que va penjat a la brida i s'agafa per a posar en moviment de va-i-ve la llançadora.—c) Cadascun dels mànecs que van fixats al voltant d'una roda de timó, de gigre, etc., per a esser agafats amb la mà i fer voltar la roda.—d) Espècie de mànec que surt de la tremuja de la campana, i al qual va fermada la corda amb què aquesta es fa moure i sonar (Morella).—e) Mantí de l'arada (Cerdanya, Casserres, Pla de Bages, Mall.); cast. manija.f) Peça de les batolles que s'agafa amb la mà (Lluçanès, Pla de Bages).—g) Agafall que té la dalla a dos diferents punts del mànec, un per a cada mà (Morella).—h) Extrem cilíndric i prim d'un rem, per on l'agafen per a remar (Blanes, Costa de Llevant, Mall.).—i) Peça de fusta, amb un forat adaptat a la mà d'un home, que serveix per a agafar el xerrac, la garlopa i altres eines de fuster.—j) Cornalera de portadora (Mall.).
|| 4. Agulla o busca de rellotge (Tortosa, val.); cast. aguja, manecilla.
|| 5. Maceta per a tocar el tambor; cast. palillo. «La meva hisenda n'és | la caixa i les manetes» (cançó pop. catalana).
|| 6. Bastonet amb què es pega, en jugar al bòlit; cast. toña.
|| 7. Peça de ferro articulada amb la lleva de la porta o finestra, i que serveix d'agafador per a obrir o tancar aquesta (or., mall.).
|| 8. Anella o balda de la porta, per a trucar (Rosselló, Empordà, La Seu d'Ur.); cast. aldaba.
|| 9. Peça de cuiro o de tela, semblant a un guant, amb què els sabaters, mariners, etc., es defensen la mà contra el fregadís violent dels objectes que manegen (Blanes, Mall.); cast. guardamano.
|| 10. imatge  pl. Bolet de diferents espècies del gènere Clavaria, i principalment la Clavaria coralloides (manetes grogues), Cl. amethystea (manetes violetes), Cl. cinerea (manetes grises): cf. Companyó Bot.
|| 11. Antozou colonial de l'espècie Alcyonium palmatum (Val., ap. Boscà Fauna 441).
|| 12. Manetes de Nostre Senyor: planta fumariàcia de l'espècie Fumaria officinalis (Morella). Manetes de la Mare de Déu: planta de l'espècie Lonicera xylosteum (Cerdanya, ap. Masclans Pl. 151).
    Loc.
—a) Donar una maneta: ajudar en la feina o en les despeses.—b) Passar una maneta: donar una reprensió, renyar. «Li he de passar una bona maneta». ¿Què fa aquesta dona? Senyor Sisó, passi-li una maneta, Vilanova Obres, xi, 47.—c) Voler-ne una maneta: esser molt humorista i estar sempre disposat a fer brometa (Men.).—d) Que ho faci En Maneta!: es diu per indicar que no es vol fer allò que un altre mana (Mall.).
    Fon.:
mənέtə (pir-or., or., Maó); manétɛ, manéta (occ., val.); mənə́tə (mall., Ciutadella).
    Intens.
(dobles diminutius): maneteta, manetetxa, manetiua, manetona, manetoia, manetinga.