Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mania
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANIA f.: cast. manía.
|| 1. Desarranjament mental violent. Parill és de engendrar yporícia o mania, Cauliach Coll., pròl. Especialment: a) Forma de follia en què hom està dominat per una idea fixa.
|| 2. Idea fixa, obsessionant. a) Afició desordenada i absorbent a una cosa. El governament té la mania de replantar bosc, Massó Croq. 13. Aquesta mania de volguer aparèxer xistosos, Vilanova Obres, iv, 117.—b) Repugnància, fàstic més o menys injustificat; obsessió contra algú o alguna cosa. «El mestre li ha agafat mania, i no el pot veure». «Aquest arròs tan estovat em fa mania».
    Refr.

—«De mal de manies, els metges no en curen».
    Fon.:
məníə (or., bal.); maníɛ, manía (occ., val.).
    Intens.:
maniassa, manieta, maniota.
    Etim.:
del llatí mania (<gr. μανία) ‘follia’.