DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANIOBRA f.: cast. maniobra.
|| 1. Sèrie de moviments amb què la mà fa funcionar un instrument, una màquina. Les delicades maniobres de fer lliscar sobre corrons la gran massa escultòrica, Caselles Mult.37.
|| 2. Qualsevol operació que es fa per posar en moviment una embarcació, ancorar-la, canviar-ne la direcció, la velocitat, etc. Bé en feren de maniobres per no enrocar, virades, treceroles, orsades, Ignor. 52. Maniobra alta: la que requereix l'acció de la gent de dalt els pals. Maniobra baixa: la que s'executa des de la coberta.
|| 3. Conjunt de regles i coneixements referents al treball del mariner en relació al moviment de l'embarcació.
|| 4. Conjunt dels caps, veles i altres objectes que formen l'aparell d'un vaixell, d'un dels seus pals, etc. Maniobra corrent: els caps que estan en joc per al funcionament de tot l'aparell. Maniobra ferma: conjunt de cordes d'un vaixell que subjecten les peces d'arboradura i que en certs vaixells són de ferro. Maniobra volant: conjunt de cordes d'un vaixell emprades per a manejar son aparell o per a fer qualsevol altra maniobra, tant si aquestes cordes llavoren per politges com si no hi llavoren. a) fig. Conjunt de coses que embalumen (Empordà). «Porteu molta maniobra»: es diu al qui apareix molt carregat d'objectes diversos i dels quals no es veu la utilitat definida.
|| 5. Operacions que es fan en les estacions, encreuaments, etc., de les vies fèrries, per fer o desfer trens, canviar-los de via, etc. Després de molta maniobra se tornà pujar sa màquina demunt sa via, Aurora 227.
|| 6. Operació amb què es tracta de posar en moviment, canviar de direcció, etc., un vehicle qualsevol, com un automòbil, un avió, etc.
|| 7. Moviment o sèrie ordenada de moviments d'un cos de tropa, d'una esquadra; pl., Sèrie ordenada de moviments que es fan fer a un cos de tropa, a una esquadra, com a exercici i sovint com a simulacre de combat. Maniobra tàctica: moviment de forces en el camp de batalla. Maniobra estratègica: moviment de forces fora del camp sotmès al foc de l'exèrcit de terra enemic. Las maniobras de la cavalleria, ab sos sabres desenvaynats llampeguejant al sol, Pons Auca 293.
|| 8. fig. Conjunt de gestions, preparatius, etc., per a una festa o acció col·lectiva. A aquexos quatre quebrats del ofici volen confiar la maniobra de la festa y el crèdit del sant?, Vilanova Obres, iv, 281.
|| 9. fig. Sèrie d'accions, diligències, etc., que es fan per aconseguir un fi (sovint en un sentit desfavorable). «Això ha estat una maniobra dels contraris».
    Fon.: məniɔ́βɾə (or., bal.); maniɔ́βɾa (occ., val.).
    Etim.: del llatí manuopĕra, ‘obra de mans’, segurament per conducte del cast. maniobra.