DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANIOBRAR v.: cast. maniobrar.
|| 1. tr. Fer funcionar amb la mà un instrument, una màquina, etc. El sastre... assentat sobre dels talons... maniobrava les estisores, Emili Leguiel (Rev. Cat., ii, 175).
|| 2. intr. Fer maniobres. «El camp és petit i les tropes no poden maniobrar». Aníbal maniobrava per a traspassar los Pirineus, Bosch Rec. 218.
    Fon.: məniuβɾá (Barc.); manioβɾáɾ (Val.); mənioβɾá (Palma).
    Etim.: del llatí manuopĕrare, ‘obrar amb les mans’, per conducte del cast. maniobrar.