DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANOBRE m.
Jornaler que ajuda en la feina al paleta o mestre de cases, portant-li els materials, pastant el guix, etc.; cast. peón de albañil. A son cost e a sa messió de mestres e de manobres e de guix, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 263). Aquestos són los mestres y manobres | que tots los mals y contraris apuren, Scachs d'amor. Deixen l'espasa los guerrers per l'eina del manobre, Canigó xi. Hi faria de manobre: ho diem per significar que ens agregaríem de bona gana a un grup de gent que va a fer una fontada, a veure un espectacle, etc.
    Fon.: mənɔ́βɾə (or.); mənɔ̞́βɾə (bal.); manɔ́βɾe (occ., val.).
    Etim.: derivat del llatí manu opĕrare, ‘fer feina manual’.