Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  manobre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANOBRE m.
Jornaler que ajuda en la feina al paleta o mestre de cases, portant-li els materials, pastant el guix, etc.; cast. peón de albañil. A son cost e a sa messió de mestres e de manobres e de guix, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 263). Aquestos són los mestres y manobres | que tots los mals y contraris apuren, Scachs d'amor. Deixen l'espasa los guerrers per l'eina del manobre, Canigó xi. Hi faria de manobre: ho diem per significar que ens agregaríem de bona gana a un grup de gent que va a fer una fontada, a veure un espectacle, etc.
    Fon.:
mənɔ́βɾə (or.); mənɔ̞́βɾə (bal.); manɔ́βɾe (occ., val.).
    Etim.:
derivat del llatí manu opĕrare, ‘fer feina manual’.