Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mantega
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANTEGA f.
|| 1. Substància untuosa, groguenca, que forma el greix de la llet i s'obté d'aquesta o de la nata per agitació; cast. manteca, mantequilla. Carga de mantega, Leuda Coll. 1249. En axí lo alduff fos ple de mantega o de alcuna cosa que fos bona a menjar, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Mel e mantega e molt peix, Muntaner Cròn., c. 85. Queixalant un llonguet sucat amb mantega, Pons Com an. 27. Mantega anglesa: mantega salada (Men.).
|| 2. Nom donat a diverses substàncies anàlogues, per llur consistència, a la mantega de llet; cast. manteca. Mantega de cacau. Mantega d'antimoni: clorur d'antimoni. a) Greix d'alguns animals que serveix de base a pomades i ungüents (Corachan Dicc. med. ).
    Loc.

Com una mantega: es diu dels menjars ben assaonats, tendres i saborosos (Aguiló Dicc.).
    Fon.:
məntέɣə (pir-or., or.); mantéɣɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Vinaròs, Alcoi); mantéɣa (Andorra, Tortosa, val.); məntéɣə (bal.).
    Var. ort.
ant.: mantegua (Nudr. cura ocells, 19).
    Etim.:
del pre-romà hispànic *manteica, mat. sign. || 1, segons Meyer-Lübke REW 5324a.