Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mantellina
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANTELLINA f.
|| 1. Peça de roba fina o de blonda, amb què les dones es cobreixen el cap i l'esquena per a anar a missa i a altres funcions religioses (or., occ., val., men.); cast. mantilla. Tres alnes e mija de taffetà festaquí... a obs de forrar les dites mantellines, doc. a. 1334 (Est. Univ. xix, 206). Una mantelina de tafatà blau, doc. a. 1370 (Miret Templers 558). Portaua mantellina de la dita roba, Tirant, c. 390. Tenia els cabells més negres que la mantellina que porta la noya, Vilanova Obres, iv, 130.
|| 2. Tel que cobreix les vísceres del porc (Empordà).
|| 3. Núvol baix, que cobreix un cim de muntanya (Empordà). Es Montseny s'ha posat mantellina blanca, Ruyra Parada 13. «Montgó amb mantellina, aigua veïna» (Al.).
|| 4. Borratxera (or., occ., val.); cast. curda, papalina. «Has agafat una bona mantellina!»«Mira aquell, quina mantellina porta!»
|| 5. Peix de l'espècie Rhinoptera marginata (Mall.), anomenat també vela llatina.
    Loc.

Passejar o Córrer la mantellina: passar el temps en visites inútils.
    Fon.:
məntəʎínə (or., men.); manteʎína (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: mantellinassa.—b) Dim.: mantellineta, mantellinetxa, mantellineua, mantellinona.—c) Pejor.: mantellinota, mantellinot.
    Etim.:
derivat de mantell.