DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANXAIRE
|| 1. adj. Manxador de ferrer o de l'orgue. Devant la caseta del jai manxaire de l'orga, Rosselló Many. 173.
|| 2. adj. Inhàbil (mall.); cast. chapucero. A tots es mestres manxayres que a dures penes servexen per dexebles, Roq. 24.
|| 3. adj. Que fa brometa a despeses d'altri (Empordà); cast. guasón. Apa, manxaire! que en teniu de malícia sota el tel de la llengua!, Ruyra Pinya, ii, 17.
    Loc.—a) La culpa la té el manxaire: es diu pels qui carreguen les culpes pròpies damunt l'esquena dels seus subordinats (Men.). Diuen que un organista inhàbil, quan li retreien les seves desafinacions, deia que la culpa era del manxaire.—b) Dits, dits!, va dir es manxaire: es diu referint-se a algú que s'excusa de la seva inhabilitat amb raons vanes (Mall.).
    Var. form.: manxaine (mall.).
    Fon.: məɲʃáјɾə (or., men.); maɲʧáјɾe, maɲʧáɾie (occ.); məɲʃáјnə, məɲʃέ̞јnə (mall.).