DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

MARASME m.
|| 1. Llangor, magresa extrema produďda per una malaltia que consumeix; cast. marasmo.
|| 2. fig. Suspensió, paralització causada per una decadčncia molt accentuada; cast. marasmo. «Els afers estan en el marasme més gran». S'adonŕ del que representava Eugeni d'Ors com a debel·lador del marasme verístic i naturalista, Pla SB 171.
    Fon.: məɾázmə (Barc., Palma); maɾázme (Val.).
    Etim.: pres del gr. μαρασμóς, mat. sign. 1.