DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MAREJAR v. tr.
|| 1. Causar mareig; refl., Sofrir mareig; cast. marear. Marejar a algú, fer càurer a algú en la desgana que la navegació causa, Lacavalleria Gazoph. Un carruatje particular no't marejarà com una diligència, Genís Julita 15. Com a poch experts en la navegació, lluego nos marejàrem, López Rel. 48. Aquesta pesta de pudor que m'enfita, que em mareja, que m'emmigranya, Pons Auca 272. Sortiren a rebre'ls cridant, rient, marejant-los a preguntes, Oller Vilaniu 221.
|| 2. nàut. Canviar de direcció una vela anant-la orientant segons els can vis del vent; cast. marear.
|| 3. refl. Corrompre's l'aigua potable de bord; avariar-se les mercaderies que porta una nau; cast. marearse.
    Loc.
—Fé't enfora, que la mar em mareja: ho diem a un que ve a fer-nos bromes importunes (Mall.).
    Fon.: məɾəʒá (or.); maɾeʒá, maɾeʤá (occ.); maɾeјʒá (Tortosa); maɾeʤáɾ (Cast., Al.); maɾeʧáɾ (Val.); məɾəʤá (mall., men.).
    Etim.: derivat de mar.

2. MAREJAR v. intr.
Esser molt mare, estimar massa els seus fills; cast. ser una madraza (Labèrnia-S. Dicc.).