DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MARI f., en pronúncia molt dialectal,
per mare (Organyà, Isavarri, Tamarit de la Llitera).

MARÍ, -INA
|| 1. adj. Pertanyent al mar; cast. marino. En les ciutats marines d'Itàlia, Eximenis Dotzèn, c. 163 (ap. Aguiló Dicc.). A les junctes e als marins ribatges anada, Fiameta 21. Li feren corona de forts junchs marins, Passi cobles 48. Com déus marins, Canigó v. Blau marí: blau fosc. Arrebossada per un mocador blau marí, Pons Auca 228.
|| 2. m. Vent del ESE. (Morella) o del SE. (Cast.).
|| 3. m. Qui té per professió navegar; cast. marino. Es diu especialment dels tripulants de vaixells de guerra i dels oficials o pilots de vaixells mercants. Els ulls de la Julieta, discretament dirigits, no s'apartaven del coratjós marí, Pons Com an. 162.
Marí: llin. existent a La Jonquera, Campllong, Esponellà, Pierola, Capellades, Barcelona, Banyeres, Espluga de F., Cast., Val., Cullera, Elx, Mall., Men., Eiv., etc.
    Fon.: məɾí (or., bal.); maɾí (occ., val.).
    Etim.: del llatí marīnu, mat. sign. || 1.