Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. marieta
veure  2. marieta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MARIETA f.
|| 1. dim. de Maria, nom propi de dona; cast. Mariquita.
|| 2. El ciri central i més gros del triangle dels fassos de Setmana Santa (Camp de Tarr., Vinaròs).
|| 3. Insecte coleòpter de l'espècie Coccinella septempunctata, vermell amb piquets negres (or., occ., val., mall.); cast. mariquita. Al bat del sol una marieta ve a raure, Carner Bonh. 157.
|| 4. Crustaci de l'espècie Oniscus asellus, que es cria pels llocs humits de les cases i jardins (Camp de Tarr.); cast. cochinilla de humedad.
|| 5. Pregadéu (Vall d'Àneu). Els infants li toquen el darrera de les ales, dient: «Marieta, toca la campaneta»; i l'insecte es posa a alçar i baixar la maneta.
|| 6. Marieta treu-sang: insecte negre, coleòpter molt petit, que els nens agafen i li escupen damunt mentres li diuen: «Marieta, treu sang; si no, te tallaré una cama de davant» (Artà).
|| 7. Marieta de llum: lluerna (Empordà).
|| 8. Marieta del Bon Jesús: insecte coleòpter de l'espècie Timarcha balearica (Sóller).
|| 9. Caragolí blanc (La Jonquera, Tortosa, Pego).
|| 10. Marieta puja: nom del borrissol o flor dels apagallums, a la qual els nois bufen per fer-la pujar enlaire (Tarr., Reus).
|| 11. Avemaria, gra de rosari (mall.); cast. cuenta.
|| 12. pl. El fruit de la Canna indica i de la Coix lacryma, del qual es fan grans de rosari; cast. lágrimas de Job. (V. llàgrima de viu).
|| 13. Mongeta tendra (Olot, Camp de Tarr.).
|| 14. Flor de la camamilla (Aguiló Dicc.).
|| 15. Nom de les plantes Russula sanguinea (St. Joan les A.) i Anacyclus valentinus (Segarra) segons Masclans Pl. 152.
|| 16. Planta de l'espècie Globularia alypum (Flora Val. 145).
|| 17. nàut. Bolla de fusta de devers 8 cm. de diàmetre, amb un forat de banda a banda i una línia acanalada per tot el seu voltant, per la qual hi ha una lligadura, i passant un fil de ferro gruixut per dins el forat de cada bolla, es fan enfilalls de quatre, cinc o set marietes, els quals serveixen per a facilitar les maniobres d'hissar i arriar, subjectar la boca d'un pico, etc. (Palma).
|| 18. Núvol clar ran de la mar (Barc., Sant Pol).
|| 19. Marieta de l'ull blau: porció de cel serena que en dies plujosos apareix a l'horitzó i que sol assenyalar la fi del mal temps (Olot, Empordà).
|| 20. Marieta verda: cornamusa (Amades Corn. 11).
    Cult. pop.
—A la marieta || 3, o sia, l'insecte anomenat també poriol, els infants l'agafen i se la posen damunt la mà, i per fer-li prendre el vol li canten diferents cançonetes, com aquestes: «Marieta, Marieta, puja al cel, porta'm una olla de mel»; «Marieta, marieta, puja al cel i et daran pa i mel» (Bagà); «Marieta, marieta, si m'ensenyes el camí del cel, te daré pa i mel» (Campdevànol); «Marieta, ensenya'm lo vestit vermell i t'ensenyaré el camí d'anar al cel» (Gomis Zool. 468); «Marieta, marieta, vola; tu que en portes camisola, tu que en saps de fer cistells, fes-me'n una panera per a anar a collir clavells» (Rupit); «Marieta, si no em mostres es camí del cel, te mataré» (Artà).
    Fon.:
məɾiέtə (or., Maó); maɾiétɛ, maɾiéta (occ., val.); məɾiə́tə (mall., Ciutadella).

2. MARIETA adj. i subst. m.
Efeminat; cast. marica.
    Etim.:
aplicació adjectiva de Marieta, dim. de Maria.