DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MARINA f.
|| 1. Ofici de mariner; art de navegar, i conjunt de vaixells i dels homes que hi treballen; cast. marina. Patrons i nauxers i gent de marina, Colom Juven. 90. Marina mercant: conjunt de vaixells i mariners que es dediquen al transport de passatgers i mercaderies. Marina de guerra: conjunt de vaixells i mariners destinats a la guerra naval.
|| 2. Extensió de terra contigua a la mar; cast. marina, costa. Ordonàs quatre darassanals en les sues marines, Muntaner Cròn., c. 36. Se n'anà a passejar envés la marina y ell veu en lo port una nau, Comalada Pierres Prov. 72. La flor de la son és flor de marina, flor dels arenals, Salvà Ret. 121. a) topon. La Marina: comarca natural compresa entre la mar i les muntanyes del Coll de Rates, Jortà, Aitana i Cabeçó (part meridional del País Valencià) i que inclou els pobles de Benissa, Calp, Tàrbena, Bolulla, Callosa d'En Sarrià, Altea, Polop, Xirles, La Nucia, Alfàs, Albir, Benidorm, Finestrat, Sella, Relleu, Orxeta i la Vila Joiosa, que és la capital comarcal.
|| 3. Garriga, extensió de terra inculta, generalment poblada de mates i arbusts (Mall., Men.); cast. monte bajo. Los coloms qui són presos en les marines ne en les muntanyes, Mostassaf 23. Las terras del Sur s'anomenan indistintament en tots los termes «marina», Soler Agric. Men. 10. Era estada morta en la marina de Felanitx, doc. a. 1411 (Hist. Sóller, iii, 143).
|| 4. Bosc en general (Eiv.). Un pinar és marina.
|| 5. Mar (alg.). Han feta una gran festa a la vora de la marina, rondalla algueresa (Arch. Glott. It. ix, 301).
|| 6. Pintura que representa la mar; cast. marina.
    Refr.—a) «Quan llampega a marina, procura per blat i farina».—b) «Vent, de marina; i llenya, d'alzina».
    Fon.: məɾínə (or., bal.); maɾínɛ, maɾína (occ., val.).
    Intens.: marinassa; marineta; marinota.
    Etim.: del llatí marina, ‘cosa de la mar’.

2. MARINA
Nom propi de dona; cast. Marina. La reyna dona Marina, Spill 15642.
    Etim.: del nom propi llatí Marina.