DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MARINATGE m.
|| 1. Art de navegar. Fo bon mariner de rahó e de marinatge, Muntaner Cròn., c. 194. Tots los mariners perderen lo tento de marinatge, que no sabien en quines mars eren, Tirant, c. 281.
|| 2. Ruta marítima; cast. rumbo. Han descubertes desset fustes, sis latines, e no dien quin marinatge an fet, doc. a. 1495 (BSAL, x, 128).
|| 3. fig. Viatge fatigós; sèrie de tribulacions o dificultats (Mall.). «Cada dia va a Ciutat a peu, i passa un marinatge que no sé com ho resisteix».
|| 4. fig. Demble; manera de moure's, d'obrar, una persona o animal (Mall., Men.); cast. andadura, maneras. S'altre dia em vaig llogar | amb un pagès, per missatge, | i veient es marinatge, | no hi he pogut aguantar, entremès mallorquí (ap. Alcover Cont. 461).
|| 5. fig. Gentola, gent poc respectable (Mallorca); cast. gentuza. Jesús, quin marinatge!, Alcover Cont. 318.
    Fon.: məɾináʤə (or., bal.).
    Etim.: derivat de marí.