Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. marjal
veure  2. marjal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MARJAL m.
Marge gros, paret de contenció d'un tros de terreny (Plana de Vic); cast. ribazo. Eixa flor que s'amaga pels marjals, Cases A., Poes. 170.
    Fon.:
məɾʒáɫ (or.).
    Etim.:
derivat de marge.

2. MARJAL
|| 1. ant. adj. Llecorós, abundant d'aigua; bo per a hort. Hun tros de terra marjat, doc. a. 1611 (Archivo, iv, 395).
|| 2. f. (i devegades m.) Terreny aigualós (Cast., Val., Mall.); cast. marjal. Passam a un pas que nos hauíem fet a la marjal, Jaume I, Cròn. 256. En les marjals de les muntanyes, Pere IV, Cròn. 119. Lo migjorn li aporta les pudors dels marjals, Eximenis II Reg., c. 24. Suplicara que conreant-se les dites marjals..., no paguen delmes ni premícies, doc. a. 1500 (Villanueva Viage, ii, 216). Tio i nebot faenotejaven per la marjal, Pascual Tirado (BSCC, vii, 192).a) topon. Sa Marjal: nom de les terres grosses de Sa Pobla, prop de Sa Bufera (Mall.); nom de dues possessions del terme de Ciutadella i d'una contrada pantanosa de Lluriac (Menorca).
|| 3. Terrenys propers al mar, dels quals han de treure l'aigua saladenca per a poder-hi sembrar (Ulldecona, Vinaròs); cast. marisma.
    Loc.

Venir de Sa Marjal: tenir aspecte o donar mostres de curtor d'enteniment, de gran incultura (Mall.).
    Var. ort.
ant.: margal (forma documentada en els segles XIV i XV, segons Aguiló Dicc.).
    Etim.:
derivat de l'àrab marj ‘prat’ (cf. Eguílaz Glos. 445).