DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MARJAL m.
Marge gros, paret de contenció d'un tros de terreny (Plana de Vic); cast. ribazo. Eixa flor que s'amaga pels marjals, Cases A., Poes. 170.
    Fon.: məɾʒáɫ (or.).
    Etim.: derivat de marge.

2. MARJAL
|| 1. ant. adj. Llecorós, abundant d'aigua; bo per a hort. Hun tros de terra marjat, doc. a. 1611 (Archivo, iv, 395).
|| 2. f. (i devegades m.) Terreny aigualós (Cast., Val., Mall.); cast. marjal. Passam a un pas que nos hauíem fet a la marjal, Jaume I, Cròn. 256. En les marjals de les muntanyes, Pere IV, Cròn. 119. Lo migjorn li aporta les pudors dels marjals, Eximenis II Reg., c. 24. Suplicara que conreant-se les dites marjals..., no paguen delmes ni premícies, doc. a. 1500 (Villanueva Viage, ii, 216). Tio i nebot faenotejaven per la marjal, Pascual Tirado (BSCC, vii, 192).a) topon. Sa Marjal: nom de les terres grosses de Sa Pobla, prop de Sa Bufera (Mall.); nom de dues possessions del terme de Ciutadella i d'una contrada pantanosa de Lluriac (Menorca).
|| 3. Terrenys propers al mar, dels quals han de treure l'aigua saladenca per a poder-hi sembrar (Ulldecona, Vinaròs); cast. marisma.
    Loc.
—Venir de Sa Marjal: tenir aspecte o donar mostres de curtor d'enteniment, de gran incultura (Mall.).
    Var. ort. ant.: margal (forma documentada en els segles XIV i XV, segons Aguiló Dicc.).
    Etim.: derivat de l'àrab marj ‘prat’ (cf. Eguílaz Glos. 445).