Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. maror
veure  2. maror
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MAROR f.
|| 1. Agitació de la mar; cast. marejada. Ha feta e fa fort gran maror, doc. a. 1393 (Est. Univ. xiv, 353). Neptuno... tramès-li los seus harauts, publicant-li guerra e maror, Curial, iii, 41. Enmig de la calma o la maror... sempre retorna al port del teu amor, Maragall Obres, i, 162.
|| 2. fig. Agitació de l'esperit, sia per baralles, sia per irritació, disgusts, etc. (or., occ., bal.); cast. tremolina, temporal. «En aquella casa hi ha una maror, que es menjarien els fetges». «A l'Ajuntament hi ha hagut molta maror». Haver de córrer sa maror des servici del rei, Alcover Cont. 155. Ja n'has fet de maror!: es diu a un qui ha fet moltes amenaces sorolloses (Eiv.). Posar maror entre veïns: enemistar-los, posar-hi baralles (Vallès, Penedès).
|| 3. fig. Conjunt de persones o coses en moviment; remor confusa de baralla, de protesta, de crits d'indignació, etc.; cast. marejada. Quan ronca la maror de la batalla, Canigó ii. Parant orella a la maror que d'aquell carrer pujava, Oller Fig. pais. 237. Entre la maror de passejants, Llor Jocs 23.
|| 4. Gran abeuró a la terra, amarada per la pluja excessiva (Mall.). «Aquestes aigos d'enguany han feta una maror, que un s'hi envenca!»
    Fon.:
məɾó (or., bal.); maɾó (occ.); maɾóɾ (val.).
    Etim.:
derivat de mar.

2. MAROR f.
Mareig. Escomensà a fer-se la desmenjà, y a dir que estaba malalta y que patia marors y que trea tot lo que menjaba, Navarro PP 32.
    Etim.:
derivat del radical de marejar.