DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MARRADA f.
|| 1. Voltera; desviació del camí dret; camí que no va dret a un lloc; cast. rodeo. Ue de aquí e pren marrada e fitan fitan uingueren—se'n per la heretat, doc. a. 1328 (BSCC, xiii, 155). Aquest camí vos serà més curt y en ell no se fa tanta marrada, Lacavalleria Gazoph. Per no acostar-se a la serradora, feya, a vegades, dues hores de marrada, Girbal Pere Llarch 109. Hi havia una casa allà per dins ses marrades de Corona, Rond. Eiv. 89
|| 2. Contorsió o altre moviment amb què un perseguit es desvia del camí o direcció en què el perseguidor el segueix; cast. regate, marro. La serp cuyda escapar tots temps per fer marrades a aquell que la perseguex, Eximenis Terç, c. 117.
    Refr.—a) «El bon camí no és marrada»; «Qui per bon camí va, marrada no fa».—b) «La marrada torna a casa».—c) «La Mort és filla d'Igualada: no fa torta ni marrada».
    Fon.: məráðə (or., bal.); maráðɛ, maráða (occ.).
    Intens.: marradeta; marradassa; marradota.