Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. marxa
veure  2. marxa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MARXA f.
|| 1. Moviment amb què una tropa, un seguici o altre conjunt de gent desfila en un cert ordre; cast. marcha. Obrir marxa: esser els primers, els de davant en una desfilada o seguici. Tancar o Cloure la marxa: esser els darrers, els de darrere en una desfilada o seguici. a) Peça musical de ritme acomodat al d'una tropa o seguici. Marxa nupcial: la que es toca a l'entrada o sortida d'un seguici de noces. Marxa fúnebre: la destinada a acompanyar un seguici funeral.
|| 2. Moviment d'un cos de tropes que va d'un punt a un altre; cast. marcha. Continuar la marxa contra del enemich, Lacavalleria Gazoph. A marxes forçades: fent més llargues i ràpides les etapes d'un moviment de tropes, i més curts els descansos. També es diu a marxes dobles. Les parelles de la força pública... hi van saltar a marxes dobles, Caselles Mult.17.
|| 3. Moviment d'un tren, d'un vehicle qualsevol, d'una màquina en funcionament; cast. marcha. «Portar bona marxa»: moure's o funcionar amb la rapidesa i seguretat degudes. Allí un vapor a tota marxa ens hauria semblat immòbil, Ruyra Pinya, i, 78. a) fig. Curs que segueix una cosa en el temps (un assumpte, un negoci, etc.). Amb la promesa que la marxa dels meus negocis no s'alteraria per res, Pons Com an. 66. Em pintava tan violenta la marxa del temps, Ruyra Parada 16.
|| 4. Acció d'anar-se'n, de partir d'un lloc; cast. marcha. A les vuyt tocades és la marxa, Ignor 42. Vaig simular que emprenia la marxa, Pons Com an. 72. Ja estigué a punt de marxa, Ruyra Pinya, i, 21.
|| 5. Escaló, graó. Seien pels bancs, per les llotoses marxes de pedra, Vayreda Puny. 41.
|| 6. Barreta de fusta que limita horitzontalment la part de davant d'un escaló (Empordà).
|| 7. Calca o pedal de teler (occ.); cast. cárcola. Al teler del Pallars... el funcionament de les marxes en fer pujar o baixar els pintes és un xic més complicat que els de Castella, Violant Càn. 24.
|| 8. En el joc de pilota, senyal que es posa a la ratlla on s'atura la pilota; cast. chaza (Labèrnia-S. Dicc.).
    Loc.

Anar a la marxa: robar, en l'argot dels malfactors barcelonins (cf. Wagner Argot 70).
    Fon.:
máɾʃə (or., bal.); máɾʧɛ (Ll.); máɾʧa (val.).
    Etim.:
del fr. marche, mat. sign.

2. MARXA topon. ant.
Marca. Era compte de la Marxa, Muntaner Cròn., c. 261.