DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MARXANT, -ANTA m. i f.
Venedor ambulant; cast. marchante, buhonero. Letra hi tenia | la qual venia | a un marchant, Spill 1431. Que nigú pogués vendre beynes encara que fossen marxants, Rúbr. Bruniquer, v, 232. Començaria fent de marxant i acabaria parant tenda, Massó Croq. 100. Tal com un marxant sol colpejar l'anca d'un mul..., en ponderar-lo a un pretensor, Ruyra Pinya ii, 168.
Marxant: llin. existent a St. Privat de Bas, Barc., etc.
    Refr.—a) «Marxant nou, compra a real i ven a sou»: vol dir que la inexperiència dels comerciants novells els fa fer mals negocis.—b) «Marxant que perd, no pot riure».—c) «Marxant que riu i perd, no té el seny gaire complert».
    Fon.: məɾʃán (pir-or., or.); maɾʧán (occ.); maɾʧánt (val.).
    Etim.: del fr. marchand, ‘mercader’.

2.   MARXANT m.
Planta de la família de les amarantàcies, de l'espècie Amaranthus retroflexus (Vayreda Flór.).
    Etim.: sembla deformació de amarant per etimologia popular de marxant art. 1.