Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  marxapeu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MARXAPEU m.
|| 1. Llindar, esglaó de pedra de la porta (pir-or., or., occ.); cast. umbral. Enterrareu-me'n aquí al marxapeu de la porta, cançó pop. (ap. Milà Rom. 355). El senyor Bisbe aparegué sobre el marxapeu de la porta del temple, Ruyra Parada 136.
|| 2. Esglaó de baix d'una escala. De l'escala de l'amor... n'és eixa humilitat lo marxapeu, Verdaguer Bethlem 10.
|| 3. La pedra que va col·locada a la part inferior de la finestra i serveix de catxapit (Rupit); cast. alféizar.
|| 4. Porció inferior d'una muntanya (Blancafort); cast. falda.
|| 5. nàut. Corda que, assegurada pels seus dos caps als extrems d'una verga, botaló, bauprès o botavara, i sostinguda de tros en tros per alguns estreps, serveix perquè els mariners puguin caminar-hi sense tant de perill (Barc., Val., Palma).
|| 6. Pedal de fusta amb què l'esmolet fa funcionar la mola (Empordà); cast. pedal.
|| 7. En els telers de xarxes, pedal sobre el qual acciona l'operària per governar el moviment del corró de fusta que tiba i plega la xarxa i enclou els nusos (Pons Ind. text.).
|| 8. Fusta per mitjà de la qual es fa sortir la fulla que perfora les llesques en les màquines de barrina de la indústria del suro (BDC, xiii, 127).
    Var. form.:
margepeu (Dexava sobre el margepeu un farcell blanquinós, Víct. Cat., Film, ap. Catalana, i, 213).
    Fon.:
maɾʃəpέw (or.); maɾʧapέw (occ.); la forma margepeu predomina en certes localitats: maɾʒəpέw (Barc., Torelló, Sta. Col. de Q.); maɾʤepέw (Falset).
    Etim.:
adaptació del francès marchepied, mat. sign. || 1. La forma margepeu ve d'una etimologia popular de marge.