Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  marxar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MARXAR v. intr.
|| 1. Moure's amb un cert pas, en un cert ordre, especialment la tropa o un seguici; cast. marchar. Anant marxant devant de vosaltres, doc. a. 1627 (Hist. Sóller, ii, 17).
|| 2. Moure's d'un lloc a l'altre un cos de tropes; cast. marchar. Ab mil hòmens de peu se posà ell en campanya pera marxar contra del enemich, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Caminar un cavall a pas normal, sense córrer; cast. marchar.
|| 4. Caminar en general; cast. andar. Es negra nit i marxem a les palpentes, Massó Croq. 195. Que marxa pel desert a grans gambades, Alcover Poem. Bíbl. 75.
|| 5. Executar un vehicle o una màquina els moviments que li són propis; funcionar; cast. marchar. «El rellotge no marxa». La barca marxava amb un moviment suau, Ruyra Pinya, ii, 23.
|| 6. fig. Seguir un assumpte o negoci el seu curs; cast. andar, marchar. «Com marxen els afers?»La salut marxa perfectament, Vilanova Obres, iv, 168. Per ara la cosa marxa, Ruyra Pinya, ii, 105.
|| 7. Anar-se'n d'un lloc; cast. marcharse. Quan marxà la Beatriu, Pons Auca 308. Lo tinch de fer marxar d'aquí, Vilanova Obres, x, 96. a) fig. Desaparèixer, cessar d'estar (en un lloc, en una cosa). Y del front que ningú besa | la tendror ne va marxant, Collell Flor. 16.
|| 8. usat com a tr.: Engegar, dir a algú que se'n vagi (Manacor); cast. expulsar, despedir. «Es nin no feia bonda i l'hem marxat».
|| 9. tr. Assenyalar les marxes en el joc de pilota; cast. chazar.
    Fon.:
məɾʃá (pir-or., or., bal.); maɾʧá (occ.); maɾʧáɾ (val.).
    Etim.:
pres en el segle XVI del fr. marcher, o del cast. marchar, mat. sign.