DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MAS m.
|| 1. Casa de camp on habiten els conradors d'una finca rústica, i aquesta mateixa finca (Empordà, Plana de Vic, Camp de Tarr., Priorat, Gandesa, Ribera d'Ebre, Val., Alcoi); cast. predio, cortijo. Remaneat in ipsum mas de Alass, doc. a. 1055 (BABL, vi, 357). La meitat de les exides el mas de b. mox, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 17). Segrament de pagès qui tenga mas, et laure ab pareyl de bous, sia cregut dentro a set sols de plata, Usatges, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 291). Los hòmens de viles e de mases, Muntaner Cròn., c. 20. Possehiretz los camps grexozos e los masos richs de Itàlia, Scip. e An. 70. Deixava davant de les cases dels masos grans estibes de suro, Ruyra Flames 22. A València s'anomena mas, i més generalment masia, quan la casa de llaurança és al secà, però quan és a l'horta és anomenada alqueria, i a Castelló maset.
|| 2. a) Caseta petita que hi ha en els camps de secà lluny de poblat, per a guardar-s'hi del sol o de la pluja (Ll.).—b) Caseta de camp per a esbarjo, sense terra de conreu o amb molt poca (Tarr., Reus, Valls); cast. quinta.
    Loc.—a) Semblar un mas robat: estar un lloc molt devastat o mancat d'allò que li caldria tenir per a esser habitable o agradable. Sense ell això seria un mas robat, Querol Her. cab. 75.—b) Pubilla del mas cremat i de sa torre veixinera: es diu de la pubilla pobra i presumida (Llofriu).—c) Esser de Mas Ribes: esser excel·lent en el seu gènere, tenir les millors condicions o dots (Lledó).
    Refr.
—«Mas, la vida em faràs»: ho diu el masover per indicar que no confia de poder-se guanyar la vida i pagar l'arrendament del mas que té encarregat (Llofriu).
Mas: nom abundantíssim en la toponímia catalana, que designa no sols cases de camp sinó molts de nuclis de població de certa importància (Mas del Jutge en el terme de Torrent, Mas d'Avall en el de Costur, El Mas del Llaurador en el terme de Valljunquera, etc.), i fins alguns municipis, com el Mas de Barberans, de 1.400 habitants, en la Ribera d'Ebre, a 12 qm. de Tortosa.
Mas: llin. existent a Foixà, Berga, Barc., Alella, Tarr., Valls, Agramunt, Alguaire, Val., Algemesí, Crevillent, Elx, Mall., Eiv.
    Fon.: más (or., occ., val., bal.).
    Intens.: maset; masó; masot.
    Etim.: del llatí mansu, mat. sig. || 1.

2. MAS adv. i conj. ant.:
V. més.

3. MAS m.:
V. maç.

4. MAS ant.
forma aglutinada de m'has. Senyor, ço que mas manat, Cobles Diuis. 20. Senyor, puix tu mas remuda, Proc. olives 2033.