DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MASOVER m.
|| 1. El qui és estadant i té cura d'un mas que és propietat d'altri (or., occ., Cast., Maestr., Val.); cast. colono, masadero. Lo masover paga al senyor de la terra, doc. a. 1628 (Aguiló Dicc.). Ben clenxada s'hi rumbeja | la filla del masover, Collell Flor. 46. Asseguts en el banc escon el masover i la masovera, Ruyra Pinya, i, 62.
|| 2. Estadant d'una casa propietat d'altri (Ripoll, Torelló, Llofriu); cast. inquilino.
|| 3. adj. Que habita a un mas. Gent de la vila i gent masovera, Salvador FB 50.
Masover: llin. existent a Banyoles, Guils, etc.
    Loc.
—Tenir un masover: tenir un deutor (Penedès). «Ja tinc un masover»: ja em deuen, ja sóc creditor d'algú (Avinyonet).
    Refr.—a) «La barca per al barquer, i la terra per al masover».—b) «Desgraciat del masover que cada dia ha de donar el bon dia a l'amo»: significa que el subordinat que té el seu superior contínuament prop d'ell, no pot estar tranquil ni gaudir de llibertat.—c) «Si l'amo vol estar bé, vagi el fill amb el masover».
    Fon.: məzuβé (pir-or., or.); məzuvé (Valls); mazoβé (occ.); mazowvé (Falset); mazovéɾ (Cast.).
    Intens.: masoveràs; masoveret; masoverot.
    Sinòn.:— || 1, amo (mall., men.), estatger (val.), caser (val.), maser (val.).
    Etim.: del llatí mansuariu, ‘habitador d'un mas’.