DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. MASSA f.: cast. masa.
|| 1. Agregació de partícules o de coses que formen un cos, especialment d'una grossària considerable. Cascuna d'aquestes masses és composta dels quatre elements simples, Llull Arbre Sc. i, 31. Y del gran castell la massa rodona | mostra dalt del cim sa gegant corona, Oliver Obres, i, 191. Massa encefàlica: conjunt de matèria nerviosa continguda dins el cap. Com si portés al palmell de la mà la seva massa encefàlica, Pla SB 323.
|| 2. Pasta consistent i homogènia, feta incorporant un líquid i una matèria polvoritzada. Pesa la massa del aur tres mília dobles, Llull Felix, pt. vi, c. 4. Fa com l'oller | qui d'una massa | ne fa terraça, | olla, scudella, Spill 14697. a) fig. Perquè veiau la fina maça [sic] | de què són fetes | les grans laós dignes, perfetes | d'aquest beneyt, Llaors St. Cristòfol (Ribelles Biblgr. i, 551).
|| 3. Reunió considerable d'homes o de coses; multitud. La preponderància que té aquí el clero sobre les masses rurals, Oller Fig. pais. 217. Massa coral: conjunt de cantors que formen un cor. En massa: en conjunt global, tots plegats. «El poble en massa ha acudit a rebre el diputat».
Fon.: másə (Barc., Mall.); másɛ (Ll.); mása (Val.).
Etim.: pres del llatí massa, mat. sign.
2. MASSA adv. i adj.
|| 1. Més del que cal; cast. demasiado. Esfors-se aitant com pusca de ublidar les coses massa remembrades, Llull Cont. 221, 4. Si tant serà que la nau fos massa carregada, Consolat, c. 114. Aquest penja massa d'aquesta part, Metge Somni iii. Lo massa dormir e massa vetlar fan nocument al home, Albert G., Ques. 22 vo. Riscava de perdre-hi massa temps, Massó Croq. 15. No fos que, si triguéssiu massa, | els arquers de Saül us donin caça, Alcover Poem. Bíbl. 53.
|| 2. Gaire. Ell no hi veu massa ni és fi d'orella, Ruyra Pinya, ii, 92.
Loc.—a) Massa!: introdueix frases afirmatives donant-los especial força d'expressió. «¿Vindràs?—Massa que vindré!» (=ja ho crec, que vindré!). Aixís que l'ha vist, bé massa | que el coneix el Comte Mal, Picó Engl. 44. També s'usa per introduir una frase enèrgicament afirmativa que serveix per a justificar una negativa, com en aquest passatge: Ara, per la despedida, dem-nos les mans.—Massa me les cremaríeu, comte l'Arnau!, Maragall Poes. i, 107.—b) Prou i massa: fórmula d'afirmació intensiva de molta força.—c) De massa: de més, d'excés. «Encara els que hi ha hi són de massa» (Solsona). Beure de massa: beure excessivament (Val.).—d) Fer-ne un xic massa: abusar, obrar sense mesura.
Refr.—a) «Entre poc i massa, la mesura passa»; «Tant es perd per massa com per massa poc»: vol dir que tots els extrems són dolents.—b) «Totes les masses fan mal», o «Totes les maces piquen»: equival a l'anterior, fent un joc de paraules entre els homònims massa (‘amb excés’) i maça (‘instrument per a picar’).—c) «Qui parla massa, no diu res».—d) «Tant se perd el qui sap massa, com el qui sap massa poc».—e) «El qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa».—f) «Qui en fa massa, no n'és» (o «no és del joc»): indica que cal fugir dels extremismes.—g) «No en fem massa, com aquell de pregar a Déu!»: es diu referint-se al qui abusa de l'autoritat o dels poders que li han donat.—h) «Per massa pa no hi ha mal any»: es diu referint-se a una cosa bona de la qual sembla que n'hi ha més del que caldria.
Fon.: másə (pir-or., or., bal.); másɛ, mása (occ., val.). En el llenguatge vulgar de certes regions catalanes, sobretot del català oriental, s'usa la forma de plural masses (Si altres fadrins acàs volguera, | masses me'n van al darrera, Verdaguer Jov. 207; D'haver dit massas vegadas al seu marit..., Genís Julita 7); però en bon català aquest mot és invariable, massa, tant si serveix de complement a un substantiu singular com plural.
Etim.: del llatí massa ‘conjunt de partícules o coses’ (V. massa art. 1).
3. MASSA f.:
V. maça.
4. MASSA
Llin. existent a Gir., Palafrugell, Cassà de la S., Sta. Cristina d'Aro, etc.