DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MATÈRIA f.: cast. materia.
|| 1. Substància de què és feta una cosa. Aquell senyor qui ha conexensa de la matèria e de la forma del firmament, Llull Cont. 20, 7. Acte e potència en les coses naturals se diu matèria e forma, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 3.
|| 2. Allò que, ensems amb l'energia, constitueix l'univers físic, de què són propietats essencials l'extensió, la impenetrabilitat i la inèrcia; especialment, Substància corpòria (per oposició a esperit). No veuen en s'homo més que sa vil matèria, Ignor. 72. Els nostres escrúpols sobre la matèria combustible, Ruyra Parada 37. Primeres matèries: les coses materials a elaborar per a fabricar un producte. Per fer bolletes de paper no hauria mancat primera matèria, Roq. 43. a) Matèria purulenta, o simplement Matèria: pus, humor de la supuració. Si veeu qu'és ben madur lo dit cànçer que'l tendrà ja blanch e y tendrà matèria, Anim. caçar 55. Quant la matèria serà madura convindrà ubrir-la ab una llanseta, Agustí Secr. 180.
|| 3. Allò que és fonament d'un judici, d'un estudi o d'una acció; l'assumpte del qual es parla o escriu. Si per cascuna de les flors prouàssem aquestes coses, serà massa longa matèria, Llull Gentil 14. Haguérem dada matèria a nostres pobles de rebellió, doc. a. 1402 (Rubió Docs. cult. ii, 366). De aquesta matèria no'm curaré més de parlar, Robert Coch 7. Assignar las matèrias que los cathedràtichs han de llegir, Ordin. Univ. 1629, q 5. Entrar en matèria: començar a tractar de la matèria o assumpte proposat. En matèria de: en assumpte de, quan es tracta de (tal o tal cosa). a) Paper ratllat per a aprendre d'escriure els nois de l'escola (Camp de Tarr., Tortosa, Maestr.).
    Fon.: mətέɾiə (or.); matέɾiɛ (Ll.); matέ̞ɾia (val.); mətέ̞ɾi (mall.).
    Etim.: pres del llatí materĭa, mat. sign.