DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATMATERIAL adj. i subst. m.: cast. material.
I. adj.
|| 1. Pertanyent o relatiu a la matèria. La partida del hom... és formal e cella de la fembra és material, Eximplis, ii, 345.
|| 2. Format de matèria (per oposició a espiritual). La ànima que és cosa immaterial en los corsos per governar una cosa material, Albert G., Ques. 60.
|| 3. Que concerneix la naturalesa física de l'home, les seves necessitats corporals, interessos, etc.
II. m.
|| 1. ant. Cosa formada de matèria. Per bé que'l cos no vulla res abstracte | e l'esperit materials no vulla, Ausiàs March cxvii.
|| 2. Cadascuna de les matèries que s'empren per a construir, fabricar o elaborar alguna cosa. Stopa, caparrós... e altres innumerables materials que't provocarien a vòmit, Metge Somni iii. Aprenguí fer magranes de certs materials compostes, Tirant, c. 10. a) fig. Cadascun dels documents que serveixen per a compondre una obra intel·lectual. Es qui mos enviau material per publicar, Roq. 23.
|| 3. Conjunt de coses emprades en una explotació, en un servei (per oposició a personal, que designa els treballadors que hi intervenen).
Fon.: mətəɾiáɫ (Barc., Palma); mateɾiáɫ (Val.).
Etim.: pres del llatí materiāle, mat. sign.